CERTESES QUE QUEDEN

Vivim temps convulsos en què les certeses que ens sostenien s'ensorren en un cataclisme vertiginós: primer va ser l'omnipotent mercat, les lleis tiràniques del qual es van escrostonar fins a enfonsar el capitalisme de casino. Més tard, el líder conservador va reconèixer, badallant, que les desfilades militars l'avorreixen i el sobrepassen. Després vam saber que les vedelles que subministren el filet de Kobe ni beuen cervesa, ni escolten música clàssica ni reben massatges diaris, encara que de moment encara no es desmenteix que siguin vaques. Per fi, Joe el lampista, aquella caixa de reclutament que va aixecar McCain a l'estil de la nena de Rajoy, va resultar que no era Joe, sinó Sam; i que no era lampista, sinó un manetes sense llicència i, a sobre, defraudador fiscal. Dies terribles en què les nostres certeses s'han ensorrat.

Notícies relacionades

Pogacar, Vingegaard i Evenepoel s’enfronten en un Dauphiné amb vista al Tour

Demi Vollering no afluixa i sentencia la Volta en solitari

Però el Madrid ens torna el regust de les certeses, de les coses segures. I així, quan tot trontolla, el campió segueix guanyant com sempre: no necessita jugar a res per vèncer. Sense entrejoc, però amb principi i final, l'alfa i omega blanc, un suro al darrere, un obús al davant. El Madrid voraç recol.lector de punts, sense cap mena de preocupació pel futbol, la plasticitat o el desenvolupament dels partits, però recurrent en la seva eficàcia, depredador al qual no l'afecta ni el fantasma del retorn a la llotja del patriota insofrible. Alguns vam tenir palpitacions al llegir a EL PERIÓDICO que el flagell d'ecologistes, l'amic del gran emperador que ha derruït l'imperi, somia una altra vegada el seu darrere en el cuir tovet d'aquella llotja blanca que tant va visitar quan regia Florentino (i que tan bons negocis va propiciar a tants rics).

El Reial Madrid és la certesa que ens queda i encara recupera altres vells costums. El del lateral de les cabrioles i la banda pròpia desguarnida, Roberto Carlos reencarnat en Sergio Ramos, campió dels marrons. I la recuperació del villarato, aquell complot majúscul erigit per la seva premsa de cambra i ja reinaugurat oficialment pel fi Pedja Mijatovic. Certeses contra la inquietud.