"Pare nostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom... amén"

Per una vegada no és la COPE. Les pregàries provenen d'una altra banda. Sencer. Sí, sencer, de memòria. Tots a una. A la SER: "Pare nostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom... amén". A la SER resen el pare nostre perquè la història parla sempre de penals fallats. Però, ¿què passa? "Iker... ¡Visca la mare que et va parir!". El crit correspon ara a la COPE. Casillas acaba d'aturar el primer penal. "Tranquils, no passa res", un ensurt, un sobresalt... una vegada més, a la SER. Guiza no l'ha encertat. Però no hi ha res perdut.

El Rei encara no ha parlat de la ruptura del malefici. Per Casillas, temps de goles afòniques. "¡Visca, visca, visca Espanya!", el crit es produeix ara a Onda Cero. A la COPE només s'atenen uns brams estranys, i a la SER, càntics patriòtics. Una altra vegada, tots a la una, com quan van resar el Pare nostre a l'uní-

son. "¡Sí, sí, sí, aquest any, sí!". I n'hi ha més: "El dia 22 Itàlia diu adéu i la, la, la, la, la". Lama, totalment afònic, feliç com si portés unes castanyoles, fora de si, eufòric i afònic, és qui alça la veu més que ningú: "Som un equip de guanyadors. ¡Som guanyadors! ¡Visca Espanya! Per fi es trenca el malefici".

Mala sort, malefici... tot havia de ser cosa d'inspiració divina. La religió va estar en boca, en boca de la SER. La frase de la nit la va proposar Poli Rincón: "Si Déu està veient el partit deu ser d'Espanya". Sí, d'Espanya. Més religió. Més Lama: "Si el sant sudari és a Torí, ha de venir a Espanya".

I és que va ser el partit del "som", del "vamos, vamos", de cridar a la COPE allò d'"a por ellos" i de parlar de "batalla èpica" a Onda Cero. I fins i tot per recordar-se de l'àrbitre. ¡Pobre! Si arriba a sintonitzar alguna de les emissores espanyoles, segur que demana a la UEFA no tornar a xiular mai més a Espanya.

Notícies relacionades

Xampú anticaspa

Lenglet segueix en l’Atlètici el Barças’estalvia 32 milions

Perquè, que s'ho creguin aquells que van veure i van escoltar el partit per televisió, o senzillament els que no el van seguir, que a la SER van dir "mamón". Sí. No hi ha cap intenció d'enganyar. "¡Mamón, mamón!". I així fins a perdre el compte quan no es va atrevir a xiular un penal a Silva que Zubizarreta, a Onda Cero, no va veure gens clar. Al mateix àrbitre, ara a la COPE, li van advertir que la grada s'estava recordant de la seva "santa mare" quan es van sentir uns crits dedicats a la mare del senyor Fandel des de la grada de l'estadi de Viena. "El que jo no puc explicar a la ràdio ho diuen 10.000 persones al camp", es va insistir a la mateixa emissora, mentre Ares, a Onda Cero, preguntava si era possible un canvi d'àrbitre.

Doncs sort que va guanyar Espanya. "¡Déu meu!", també es va murmurar de fons a Onda Cero. Ara arriben alguns dies de calma, sense tempesta futbolística, per calmar les goles. I un consell, si vostè és rus, no connecti la ràdio dijous que ve a la nit.