Touré salva un Barça que va ser desarborat pel Schalke

BARCELONA - 1

SCHALKE 04 - 0

Amb més pena que glòria el Barça continua viu a Europa, salvat ahir per una d'aquelles nits màgiques en què tot va de cara. Pel cop de sort que necessita un campió de qualsevol competició. ¿L'onze blaugrana va esgotar la dosi que li correspon per eliminar ahir a la nit el Schalke tot i haver guanyat a l'anada? No se sap encara, però la veritat és que la fortuna va salvar l'equip, el club, d'una catàstrofe majúscula. Es va fregar el drama ahir al Camp Nou, però d'aquí a dues setmanes començarà una altra història. Amb un desenllaç imprevisible davant el Manchester United, un rival molt més poderós i temible que el conjunt alemany i sense el privilegi de jugar la tornada al Camp Nou.

El resultat amagarà per a la història que el Barça ho va passar malament, rematadament malament, anguniosament malament, fins que Touré va marcar. Van ser 43 minuts d'un terrible suplici, d'una esgotadora agonia. Es va veure un Barça desorientat i desarmat com mai, perseguint un rival que es va colar fins a l'àrea de Valdés amb una facilitat insultant. Cap equip en molt de temps no ha estat capaç de desarborar així el Barça. Ni fora de casa, ni de molt al Camp Nou.

El Schalke va sortir llançat i amb les idees molt clares. Necessitava un gol i el va anar a buscar des del primer minut. Una claríssima ocasió de Xavi, sol davant Neuer, no va espantar els visitants, que anaven a la seva. Va ser l'única rematada abans de la miraculosa arribada de Touré. L'ú- nica jugada de mèrit del Barça, testimoni mut del monòleg inicial alemany. Cada pilota perduda, i en van ser una multitud, desembocava immediatament en una acció de perill del Schalke.

MÉS CONVICCIÓ A

l'àrea de Valdés hi queien centres de Rafinha i Westermann, els dos laterals. Pel centre van penetrar Jones, Altintop i Kobiashvili com si fossin a cal sogre, molt més forts, molt més poderosos, molt més convençuts del que feien que els migcampistes blaugrana. El canvi tàctic del Schalke (va jugar amb un mitjapunta darrere dels dos davanters) va despistar el Barça. Des de la banqueta no es va oferir cap antídot. Altintop, Kuranyi, Jones i Asamoah van tenir el gol a les seves botes en un festival ofensiu ger-

mànic que va fer emmudir l'estadi.

El Barça va jugar encongit i acomplexat. Cada vegada més encongit i acomplexat. Ningú va voler la pilota. Per la por i la pressió del Schalke. I, així, el joc local va quedar reuït als cops de bóta de Valdés cap endavant. Cada pilota queia en poder aliè. Els davanters corrien cap endavant i els defenses retrocedien per protegir el porter, i així el camp es va fer immensament gran. Aquest Barça que va saber neutralitzar el futbol físic i aeri a Gelsenkirchen ahir va cedir vuit córners. Vuit oportunitats per al Schalke.

CANVI TOTAL

Notícies relacionades

Xampú anticaspa

Lenglet segueix en l’Atlètici el Barças’estalvia 32 milions

Tot va canviar amb l'afortunat gol en semierrada de Touré i el balsàmic descans. Amb la cara fresca i un parell de consells, el Barça va millorar. Va deixar de ser un titella, encara que en cap moment es va poder relaxar. Era fàcil millorar, perquè no es podia empitjorar. I era fàcil perquè tot es reduïa a tenir la pilota, jugar-la, mimar-la, retenir-la. Estimar-la, en definitiva. Només així es podia neutralitzar el Schalke; com a mínim, es podia evitar l'angoixa de l'inici i portar el duel cap a un terreny més favorable. Henry, Iniesta i Xavi podrien haver dictat la sentència, però van fallar com havien fallat els seus col.legues rivals.

Amb errors, xiulets, imprecisions i sense forces per sostenir-se, el Barça va aguantar dret, però trontollant cada vegada més a mesura que s'acostava el final. El va salvar el gol de Touré, però el va salvar també l'empara del Camp Nou --hi va haver crits de "Barça, Barça", després de cada ensurt visitant--, i l'esgotament del Schalke, que trigarà dies a explicar-se com va poder perdre el partit d'ahir. Va marxar eliminat, però amb el cap més alt que el Barça.