Salva, la bronca contínua

Tot just un quart d'hora van coincidir Oleguer i Salva Ballesta sobre la gespa del Camp Nou. Tot just un quart d'hora van estar junts al mateix estadi. Però ni es van creuar. Ni es van veure. Ni, per descomptat, es van saludar. Són dos futbolistes antagònics, dos mons, dos universos, dues ideologies. A Salva, el públic del Camp Nou li va tributar una rebuda a l'altura dels jugadors més odiats, només superat per Figo, és clar. A Oleguer, en canvi, el van rebre com un heroi quan va substituir Gio van Bronckhorst. Ells, el davanter del Llevant i el defensa del Barça, gairebé ni es van veure al camp perquè tan sols en una jugada van pugnar per una pilota dividida.

A l'estadi, s'esperava amb ganes Salva, el davanter que va atacar Oleguer per l'article on posava en dubte l'Estat de dret. Llavors, va dir que li mereixia "més respecte una caca de gos" que la postura del català. Ahir, una pancarta va penjar, pocs minuts, això sí, amb el dibuix d'una caca de gos i el nom de Salva Ballesta.

Ni un xut

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

Tan bon punt es va sentir el seu nom en la veu solemne i ja familiar de Manel Vic, el locutor de l'estadi, la gent el va xiular. Així va ser durant tot el partit. Pilota que tocava, orelles que li esclataven. Aparentment semblava immune a tot. Però no va ser així, perquè Salva no va tocar gairebé la pilota. Ni un sol xut al marc de Valdés.

És veritat que estava sol en l'atac, però res. No en va rascar cap. I això que els defenses del Barcelona el van respectar. Oleguer ni va perdre el temps amb ell. Quan va sortir, se'n va anar a la posició de lateral dret, desplaçant Zambrotta a l'esquerra, mentre Salva deambulava. A mesura que transcorria el partit, baixava el to dels xiulets. El Camp Nou no es va oblidar mai de Salva, més xiulat que qualsevol altre rival que hagi trepitjat l'estadi els últims anys. Excepte Figo. Però aquest sí que és un món a part.