Aparició sota la pluja

No era un fantasma. Ni tampoc un desconegut. A sota de l'anorac blau, amb guants del mateix color i pantalons de pluja, hi havia ahir camuflat el cos de Ronaldinho Gaúcho. Un dels millors jugadors del món. De forma discreta, a primera hora del matí i acompanyat de Paco Seirulo, un dels preparadors físics de l'equip, va aparèixer l'estrella per La Masia.

Sota la pluja i un cel ennuvolat que encapotava Barcelona. Era una aparició llargament esperada. Novament, es va veure la figura de Ronaldinho. No, no era pas un fantasma. Era ell. Feia una setmana que no se l'havia vist.

Notícies relacionades

El Reial Madrid supera els 200 milions en fitxatges de classe mitjana i encara li falta un galàctic al migcamp

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

L'última imatge es remunta al partit a La Romareda. D'allà va marxar enfadat perquè no va xutar ni una sola vegada a porta. Des de la dolorosa derrota a Saragossa, ni rastre de l'estrella. Ahir, amb prou feines se li veia la cara i amb botes blanques, va córrer per la gespa de La Masia, va carregar amb cons, va tocar la pilota i va xiuxiuejar amb Seirulo. Al final, va retornar al camp d'entrenament. El primer pas. Lluny, això sí, de l'equip.

Ells, els seus companys, al Camp Nou; ell, a La Masia. Protegint-se del fred i de la pluja amb una disfressa per evitar que l'amigdalitis el reclogui novament al gimnàs. Ahir, almenys, va sortir d'allà. Estava a casa seva de veritat, al lloc en el qual s'ha fet realment el millor jugador del món. Estava sobre l'herba, darrere d'una pilota, però encara no somriu com abans. Lògic. Estava sol. Ell i Seirulo. Ningú més. El Barça juga avui i Ronaldinho s'entrena.