Així es forja un campió

El debat perdurarà pels segles dels segles: l'esportista ¿neix o es fa? La solució al dilema sempre serà la mateixa, ja que una cosa va vinculada a l'altra. Fernando Alonso, Rafa Nadal, Pau Gasol i Dani Pedrosa s'han convertit, amb l'entrada del nou segle, en els abanderats de l'exitós esport espanyol. Cadascun ha sorgit, ha crescut i ha triomfat a la seva manera. Això sí, el jove tennista mallorquí, de només 20 anys, és la barreja perfecta de joventut, vitalitat, humilitat, empenta, senzillesa i carisma.

Rafael Nadal participarà en el Masters de Xangai amb la intenció d'arrodonir una temporada en què s'ha consolidat com el segon millor tennista del planeta, amb només 20 anys. A l'edat que molts altres esportistes comencen un llarg i tortuós camí per arribar a l'èxit, Nadal s'ha convertit en un referent, no només a causa dels seus triomfs a la pista, sinó per un comportament quan n'és fora difícil de veure en altres campions del mateix nivell esportiu i mediàtic.

Nadal és un campió atípic, un esportista que captiva per la seva senzillesa i que ha disparat les cotes de popularitat fins a límits insospitats. La fórmula del seu èxit és tan senzilla com difícil d'aplicar."Per poder arribar a qualsevol meta, petita o gran, només hi ha un camí: Proposar-s'ho i treballar",explica el seu oncle Toni Nadal, entrenador del tennista, cada vegada que sent la pregunta del milió: ¿Com es fabrica un campió com Rafael Nadal?

TREBALLAR I TREBALLAR

"No hi ha cap sistema, ni pretenc donar lliçons a ningú. ¡Pobre de mi! Cada cas és diferent. Amb el Rafa l'única cosa que he fet és seguir una filosofia de vida en què crec fermament i aplicar-la en un noi que té unes condicions innates per fer esport",explica el tècnic que va decidir ajudar el seu nebot de 10 anys per una qüestió d'infraestructura i perquè la seva situació econòmica i familiar l'hi permetia.

En el terreny esportiu sempre ha intentat inculcar al seu nebot l'esperit de sacrifici."No es pot pretendre arribar a ser campió del món i asseure's a esperar que arribi tot sol per molt bo que siguis. De petit, he sigut molt dur i exigent amb ell, molt. Des de ben petit li he insistit que no es pot aspirar a res en la vida que no et costi un esforç. En cas contrari s'acaba sent un desgraciat",sentencia.

L'avantatge de ser l'oncle l'ha ajudat a controlar l'entorn i aquelles expectatives que es generen en el cas d'un nen com Nadal, que ja guanyava quan era petit. En aquest aspecte, Toni Nadal ha evitat transmetre al seu nebot aquesta pressió."No s'ha sobredimensionat mai un èxit, sempre hem intentat que fos un nen normal, que creixés en el seu entorn, jugant amb els seus amics, anant a l'escola de sempre i estant amb la seva família".

Ara, veient l'èxit que ha aconseguit, Toni Nadal se sent satisfet i feliç, encara que en alguns moments va tenir dubtes de si estava estirant massa la corda."Quan s'entrena un noi de manera dura no saps si el que fas és bo o dolent. No saps mai quin és el límit. Però per practicar un esport al màxim nivell s'ha de barrejar bogeria i sensatesa, si no ja em diràs".

EL DIA A DIA

Per Toni Nadal, l'esport és una cosa simple. "No crec en teories estranyes, ni en cops de fortuna. L'èxit està en el dia a dia. Per arribar a aprendre s'ha de fer un esforç. No tot ha de ser agradable i divertit. Als nens se'ls acostuma massa a tenir-ho tot fàcil i això no és bo", assegura.

Si hi ha una cosa fonamental que ha intentat transmetre al seu nebot, per sobre de consells tècnics o esportius, ha estat aconseguir una bona formació humana."Valoro el seu entusiasme a la pista, la seva força, però, per sobre d'això, vull que sigui una persona correcta i agraïda perquè avui estàs a dalt i demà ningú es recorda de tu".

Des de petit ha intentat advertir Rafa dels cants de sirena de la fama, el luxe i el xou que envolten l'esport d'elit."Vius en un món irreal on et donen la raó sense que la tinguis, t'aplaudeixen comportaments que no són correctes i això no et beneficia ni com a persona ni com a jugador. El Rafa sap que no és ningú especial. S'enamora, pateix o es diverteix com qualsevol altre, tot i que com a tennista professional viu coses especials que no viuen els nois de la seva edat. El tennis dura un temps i ell sap que després tornarà a ser una persona normal i ha d'estar preparat per al canvi",assenyala Toni.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Però mentre això no passi, Toni Nadal intenta que Rafa no caigui en la rutina i el conformisme que ha vist en altres jugadors."Ha d'estar alerta per continuar treballant com sempre perquè a ningú li regalen res. Ni a Federer, que fa la impressió de ser invencible i guanyar sense esforç. Això és com anar en bicicleta, o pedaleges o, al final, caus",sentencia a tall d'exemple.

POR DE LES LESIONS Contra el que no poden lluitar Rafa Nadal i el seu oncle és contra les lesions, malgrat que Toni li ha inculcat l'esperit de superació i de sacrifici."Les lesions hi són i el Rafa ha d'assumir que viurà fins al final amb aquests problemes. S'ha d'anar amb compte, estar atents i adaptar el seu joc a aquesta circumstància",diu admetent que, en l'últim any, aquests problemes han arribat a afectar el seu nebot fins a creure que no tornaria a jugar. En aquells moments és quan la seva filosofia de vida té més sentit."Sempre li dic al Rafa que el que ha aconseguit no l'hi prendrà ningú. Ha viscut coses que molta gent no viurà mai i n'ha de donar gràcies. En això es basa la felicitat en aquesta vida".