Hayden ens deixa l'Honda

Com al Dragon Khan, així se sent un quan accelera a fons a cavall de l'Honda RC211V de Nicky Hayden, el nou i flamant campió del món de MotoGP. ¿I com ho sabem? No perquè ens ho hagi dit el nord- americà o Dani Pedrosa, sinó perquè HRC va voler prolongar la festa i dilluns va invitar un grup de periodistes reduït a una experiència única. Només van ser quatre voltes al virat traçat del Circuit de la Comunitat Valenciana, però prou per poder-se sentir pilot de MotoGP per un dia.

Amb l'adrenalina a punt de generar un col.lapse. Així se sent un abans de provar-la."Relaxa't, és una moto fàcil de portar i disfrutaràs de veritat. Però vés amb compte amb l'accelerador",aconsellava el mateix Hayden mentre un esperava el torn de saber què se sent dalt d'una màquina que genera 230 CV de potència."Recorda que els frens són de carboni i el tacte és diferent dels de les motos de carrer... ¡Ah! I el primer cop que agafis el primer revolt de dretes, vés amb compte per aquest costat del pneumàtic, pot ser que estigui una mica fred",alliçonava pacient el campió del món un periodista un pèl nerviós. Massa informació en molt poc temps.

I per fi va arribar l'hora. Una vegada al damunt, un seient realment dur i una posició de conducció molt radical ens recorden que estem sobre una moto de carreres. Encara que per uns instants un no pot evitar buscar el botó d'arrencada. No el busquin, no n'hi ha. En el seu lloc hi ha un parell de botons que controlen tota l'electrònica.

Amb la moto encara posada a sobre d'un cavallet, engranem la primera velocitat movent la palanca cap amunt (en les motos de carrer es fa cap avall) perquè un tallagespes amb una petita roda de kart faci girar la roda del darrere i posi la moto en funcionament. Tot just un segon més tard, un increïble bram ens avisa que el cor de la RC211V ha començat a bategar.

L'adrenalina es dispara a mesura que un va deixant anar l'embragatge i dóna gas per abandonar el box."No s'ha calat. Bé",pensa un després de veure com algun altre convidat ha fallat en la sortida. La primera sorpresa, i més que grata, és la facilitat de conducció d'un aparell com aquest. Un es podia haver fet a la idea que seria una moto inconduïble i realment perillosa. Res més allunyat de la realitat. Accelera amb suavitat i sense batzegades encara que el so eixordador que surt del tub d'escapament sembla que digui:"Vés amb compte amb mi que no sóc una joguina".

Però no s'enganyin perquè una cosa és portar-la i l'altra és anar ràpid de debò. Quan l'agulla del compta-revolucions supera les 8.000 rpm (revolucions per minut), passa les 14.000 i enfila fins a les 17.000, tot comença a passar molt de pressa. Les rectes minven per moments i cada vegada costa més frenar, no perquè la moto no freni sinó perquè no queda espai. De la volta d'escalfament, on totes les precaucions són poques, un passa a arrossegar el genoll a cada revolt. ¿Nivell de pilotatge? No, simplement és la facilitat amb què es deixa portar aquesta moto. Diem facilitat de portar i no de córrer de veritat.

Poques paraules

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

El motor puja de voltes com una exhalació i el canvi semiautomàtic s'encarrega que tot succeeixi amb més velocitat. N'hi haurà prou de trepitjar la palanca del canvi, sense prémer la maneta de l'embragatge i sense tallar gas com s'hauria de fer en una moto de carrer, perquè les marxes comencin a entrar a discreció. Entre accelerada i frenada al límit, la bandera a quadros a la recta de Xest anuncia que el teu somni s'ha acabat."¿Ja està? Que ràpid",pensa un.

"¿Què? ¿Com t'ha anat?",s'interessa Hayden un cop finalitzades les quatre voltes. "Too much, man, too much", (massa, home, massa) són les úniques paraules que és capaç de pronunciar un periodista extasiat.