El somni dels diumenges

"Jugui als pronòstics benèfics del futbol. Es divertirà, farà un bé, guanyarà diners. Vostè només arrisca una cosa jugant als pronòstics benèfics del futbol: fer-se ric".Això deia el resguard de la primera butlleta de la quiniela. Han passat 60 anys des d'aquell 22 de setembre de 1946, quan es van jugar 38.530 butlletes i es van recaptar 77.060 pessetes. Després de cinc dies d'escrutini --els d'ara es fan en cinc minuts-- hi va haver 62 butlletes premiades que es van emportar el 45% de la recaptació, és a dir, 34.677 pessetes.

Al llarg de la seva història, la quiniela s'ha convertit en el refugi de les il.lusions dels espanyols. Cada diumenge, el transistor adquiria el protagonisme. Es tractava de seguir minut a minut els moviments als diferents camps de futbol perquè s'ajustessin a cada una de les caselles.

No hi havia ni equip favorit a l'hora d'apostar. Així ho va entendre Saturnino García, un carnisser de Santander, que va ser el primer milionari, el 1952. Amb una sola aposta es va endur un milió de pessetes. Això sí, no va dubtar a donar com a perdedor el seu Racing de l'ànima, del qual era soci.

En la recerca de la deessa fortuna, la forma d'omplir les butlletes va tenir un ajudant especial: el dau. Se'n va servir Gabino Moral, un agricultor de Valladolid que, amb aquest sistema, va obtenir el 1968 els 14 encerts i un premi de més de 30 milions de pessetes amb només dues columnes. Gabino es va convertir en una mena d'heroi.

Els primers milionaris

El seu premi va ser el més gran els primers 22 anys de la quiniela, que va iniciar el general Roldán i Julio Cueto, juntament amb Pablo Hernández Coronado, que la va importar de l'estranger. La primera butlleta, que va costar dues pessetes, estava composta per set partits. Llavors no només s'havia d'encertar el signe, sinó que s'havia de clavar el resultat de cada partit. Ho van fer dues persones en la primera butlleta del 22 de setembre de 1946. Una de la Corunya i una altra de Sant Sebastià.

El premi per a cada un d'ells va pujar a 9.603 pessetes, dins de la primera categoria. A la segona hi va haver un encertant que va cobrar 7.202 pessetes. El de tercera es va emportar 4.801 pessetes. El premi de consolació va repartir 69,75 pessetes per a cadascun dels 58 encertants. El primer resguard de la quiniela respon al nom original de Patronat d'Apostes Mútues Esportives Benèfiques.

Els clubs es queden el 10%

En la primera temporada de la quiniela, la 1946-47, es va destinar a beneficència la mateixa quantitat que a premis: 4.334.405 pessetes. I així es va repetir durant els primers 15 anys de vida de la quiniela. Gràcies a aquesta aportació va veure la llum un hospital i un centre de gent gran. Més tard, a finals dels anys 50, van ser els organismes esportius els que rebien una part dels fons generats per les butlletes.

Els anys 80, els clubs de futbol van començar a rebre una part de la recaptació, que ara arriba al 10%. La quiniela també va donar un cop de mà al finançament del Mundial d'Espanya del 1982, als Jocs Olímpics de Barcelona i al Programa ADO d'ajuda a esportistes.

Les xifres globals del joc són marejadores. En els 60 anys de vida s'han celebrat 2.344 jornades (33.125 partits), s'han omplert quasi 9.000 milions de butlletes i s'han fet més de 92.000 milions d'apostes. En aquestes sis dècades s'han obtingut més de 10.500 milions d'euros de recaptació, dels quals 5.700 s'han destinat a premis. Els clubs de futbol i altres organismes esportius s'han endut 2.700 milions.

Notícies relacionades

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

Doble cop al Reial i a l’Atlètic

Penya de Reus

El 2 d'octubre vinent es complirà un any del premi més elevat guanyat en la història de la quiniela. La xifra va arribar als 9.089.888 euros. Se'ls va emportar una penya de Reus, composta per 100 socis. L'augment de la demanda de la quiniela ha arribat a registres extraordinaris, com processar 15 milions de butlletes, validar 130 milions d'apostes o recaptar 22 milions d'euros en una setmana. Tot això gràcies a les 55 delegacions que donen cobertura a tot el territori espanyol amb més d'11.000 punts de venda, que donen feina a 15.000 persones. A això s'hi ha d'unir l'arribada d'internet, que gestiona un 20% de la despesa de la quiniela a través de la xarxa.