opinió // SERVEI DE PORTA >> Andoni Zubizarreta

Samarretes amb missatge

L'acord amb l'Unicef és una hàbil forma d'acostumar-nos a veure-hi alguna cosa més que l'escut

2
Es llegeix en minuts
ANDONI Zubizarreta

Aquesta setmana hem assistit a un moment històric en la centenària trajectòria del Barça: per primer cop, el pit dels jugadors blaugrana ajudava a sustentar no sols la samarreta de l'equip sinó també un missatge publicitari.

Quan a Bilbao es desferma el debat sobre si publicitat sí o publicitat no, sempre, sempre, hi ha algú que es refereix al tema com a una taca: la taca a la samarreta, tacar els colors del club... La veritat és que se'm fa difícil associar Unicef amb una taca, tret que les taques siguin per fer millor les coses. Em sembla una hàbil forma perquè tots ens anem acostumant que la samarreta del Barça porti alguna cosa més que l'escut i la marca del seu patrocinador.

No sé si alguna vegada els he explicat que una de les coses que em van impactar més a la meva arribada a València va ser la samarreta. Jo venia d'una trajectòria immaculada en l'àmbit publicitari, ja que ni Athletic ni Barcelona ni la selecció espanyola lluïen cap anagrama publicitari. Així que quan vaig trepitjar Mestalla per primera vegada, em sentia rar, hi havia alguna cosa que estava fora de quadro. Vaig pensar que era un estadi diferent, un jersei de porter diferent, uns colors diferents, fins que de cop em vaig adonar que no, que allò que marcava la diferència era aquella casa impresa al pit i el logo del patrocinador. Entre que el dibuix no era pas el més afortunat del món i la meva falta d'experiència, crec que a gairebé totes les fotos apareixia la pilota davant de la marca.

El temps em va ensenyar que aquesta era una altra part del joc i que, dins d'aquest, cada vegada anaven apareixent més elements a tenir en compte.

Avui a Bilbao també es parla de publicitat. De tacar la samarreta. Corren rumors que una de les peculiaritats de l'Athletic té el seu temps comptat. Ja ho veuen, pot ser ben bé que en poc més de 15 dies un d'aquells anacronismes meravellosos que donen vida a les llegendes del futbol acabin, finalitzin, diguinNunca mais.Nous temps, noves formes.

Notícies relacionades

¿Però són, de veritat, tan noves? Esprement la meva memòria al màxim, rescato del fons de l'arxiu una samarreta blava amb la banda vertical blaugrana (¿o era sense banda?) que servia de suport a una important línia aèria japonesa i que ens va acompanyar en la meva primera i única gira pel Japó. Eren altres temps i això de les gires asiàtiques a penes començava.

Se'm va ocórrer guardar-ne una d'aquelles, bé, la vaig agafar prestada a l'amicCorbella,i ara deu ser qui sap on, mig perduda, esperant el dia que, en algun concurs milionari, algú pregunti quina va ser la primera samarreta amb publicitat del Barça. Si és la del milió d'euros, ens forrarem.