DEFECTES I VIRTUTS

De tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor. Ahir vaig tenir el gran gust de presumir de selecció i avui tindré el d'analitzar una mica els nostres defectes. Perquè, sense voler ser malastruc, igual que ningú dubta que fins ara hem arrasat a tot déu, hi pot haver qui pensi que això, com les bones sèries televisives, continuarà per sempre més. Som un equip a qui, amb el marcador a favor i imposant el nostre estil de joc basat en accions ràpides i contraatac, pocs rivals excepte els nord-americans poden fer ombra. Però per jugar així s'ha de ser molt superior al rival. Això és el que ha passat fins ara però, tant de bo m'equivoqui, d'ara endavant la cosa serà diferent. D'entrada, Lituània ens mostrarà com estem en una de les assignatures pendents fins ara: el rebot.

Sense dominadors

Lituània és una de les màximes especialistes del campionat en aquesta faceta i nosaltres, excepteReyes(de dubtosa aparició) i el meu homò- nimJiménez,no tenim jugadors clarament dominadors en aquest aspecte. Ja se sap, quan el rebot flaqueja el teu encert en tirs de camp ha de ser superior, però el dels altres no tant perquè tenen l'opció de tornar a intentar-ho. Els rebots que es reflecteixen en l'estadística no són el problema, sinó com es posa de nerviós un equip quan està fallant més del normal i a més es perden les segones oportunitats. Aquí comencen les precipitacions.

Això, que ha tingut lloc en només escassíssims minuts, ens pot passar i veurem com ens comportem llavors. L'altre punt feble és que un equip aconsegueixi tallar-nos el ritme, que ens juguin un bàsquet controlat i estàtic. De moment, no crec que Lituània sigui el més indicat, encara que ho pot intentar.

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

No obstant, no creguin que busco ser un ocell de mal averany, al contrari, afortunadament la nostra selecció posseeix moltíssimes virtuts. D'entre totes jo en destacaria la gran unitat que transmeten, una altra dada que no reflecteixen les estadístiques però que consisteix en el fet que tots els jugadors tinguin clarament assumits els seus rols.Gasolés el líder i això, fora de despertar enveges o recels, els uneix. Em comenten que estan encantats que sigui elPauel que esmengila majoria d'entrevistes perquè això els treu pressió. Ja ho veuen, bon rotllo.

A més accepten perfectament les rotacions dePepui sobretot, encara que pugui fer la impressió que van desobrats, coneixen perfectament on són i són conscients de les seves flaqueses. Tots tenen un objectiu comú: aconseguir una medalla en aquest Mundial. Això, els ho asseguro, ho tenen molt clar.