Medicaments
La farmacèutica Ferrer invertirà 20 milions a reconvertir la seva planta d’Esplugues
Es vol reconvertir la planta de dermocosmètica perquè pugui produir també medicaments líquids i que estigui a punt el 2023
La farmacèutica catalana Ferrer destinarà uns 20 milions d’euros a reconvertir la planta de dermocosmètica que té a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) perquè pugui produir també medicaments líquids.
En una entrevista amb EFE, el conseller delegat de Ferrer, Mario Rovirosa, ha explicat que la companyia vol potenciar encara més els medicaments de marca, la innovació pròpia i abocar-se en àrees terapèutiques com la neurologia i la pneumologia.
Ferrer ja havia dissenyat un full de ruta en aquest sentit en el seu pla estratègic fins el 2025, però recentment ha ratificat les línies estratègiques i ha actualitzat aquest pla, que ara inclou el període 2022-2026.
Un dels projectes que té en marxa la companyia és la reconversió de la seva planta dermocosmètica d’Esplugues de Llobregat perquè produeixi medicaments líquids.
Actualment aquesta factoria produeix productes cosmètics i dispositius mèdics, i Ferrer externalitzarà una part de la producció i adaptarà una part de les instal·lacions per produir medicaments líquids.
Amb aquestes obres, que van arrencar ja el 2020, Ferrer busca deixar més espai disponible a la planta de Sant Cugat del Vallès perquè aquesta última pugui centrar-se en la producció de medicaments sòlids.
La reconversió de les instal·lacions d’Esplugues hauria d’estar a punt el 2023, ha precisat Rovirosa, que ha aclarit que la inversió en aquest projecte comprèn diversos exercicis.
Més negoci internacional i més especialitzat
Ferrer obté actualment un 56% dels seus ingressos de l’estranger i el seu pla estratègic vol potenciar la presència internacional. «Al final del període del pla estratègic hauríem d’estar entorn d’un 75%» de vendes a l’exterior, ha apuntat el directiu.
Ferrer preveu llançaments de productes innovadors entre 2023 i 2026, i en aquesta línia contempla la possibilitat d’obrir filials en els pròxims anys en països on ara no té presència directa, com a Itàlia, França i el Regne Unit, així com reforçar la seva implantació a Alemanya, tot i que tot això condicionat al calendari de desenvolupament d’aquests nous productes.
En particular, la farmacèutica vol enfocar-se cap a la neurologia i la pneumologia especialitzades per tractar, d’una banda, patologies com les malalties pulmonars intersticials, la hipertensió arterial pulmonar o la hipertensió pulmonar, i, de l’altra, malalties com l’epilèpsia, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o la fibrosi quística.
«En aquestes àrees estem posant tots els recursos tant de desenvolupament com de recerca de producte al món que estigui en una certa fase de desenvolupament, de manera que nosaltres puguem adquirir-lo i acabar de desenvolupar-lo o obtenir alguna llicència a punt per comercialitzar», ha assegurat Rovirosa, que ha afegit que s’estudien «activament» operacions d’aquest tipus.
En aquesta línia, Ferrer va anunciar fa uns dies que ha arrencat un assaig clínic de fase III d’un fàrmac per tractar l’ELA.
Remodulin, per al tractament de la hipertensió arterial pulmonar, és un dels supervendes de Ferrer, tot i que aquest fàrmac ja està patint la competència de genèrics, i per això la companyia treballa a desenvolupar nous productes innovadors que donin el relleu a productes com aquest.
«Apostem per un negoci molt especialitzat, més o menys hospitalari, que es dirigeixi a patologies més veta», ha resumit el directiu.
Aposta per la R+D
Per fer-ho, Ferrer planeja destinar a recerca i desenvolupament (R+D) l’equivalent al 10% de les vendes, ja que aquesta àrea ara té un pes d’entorn del 6% dels ingressos –l’any passat se li van dedicar 21 milions–.
Rovirosa ha remarcat que aquest objectiu potser pot aconseguir-se «en tres o quatre anys», ja que s’ha de fer compatible amb aconseguir un mínim de rendibilitat, ha insistit.
Els últims anys Ferrer ha portat a terme diverses desinversions de negocis com els genèrics –Tarbis–, la fabricació de principis actius farmacèutics –HealthTech BioActives– o bé les al·lèrgies –Diater– per buscar rendibilitat i reduir alhora el deute.
La companyia continua considerant no estratègics negocis com el químic o el de medicaments de venda lliure, però Rovirosa assegura que la seva situació financera ja no és problemàtica, ja que el deute net se situarà aquest any entorn dels 100 milions, per això aborda el seu futur amb tranquil·litat.
Millora en facturació i aposta per projectes socials
Després d’una arrencada del 2021 complicada, Rovirosa ha explicat que des del maig les vendes «han remuntat», per això estima que es tancarà l’exercici «per sobre de l’any anterior», quan va facturar 557 milions.
El directiu ha recordat que Ferrer busca un llindar de rendibilitat del 10%, però que, superat aquest nivell, destina els guanys a sufragar projectes socials, perquè aquesta és la voluntat de la família propietària, liderada pel president de la companyia, Sergi Ferrer-Salat.
Notícies relacionadesRovirosa ha precisat que una part dels beneficis de la companyia serveixen per sufragar projectes benèfics, entre els quals, la fundació de música Ferrer-Salat, la cuina industrial creada amb personal del desaparegut restaurant Monvínic, que preveu oferir el 2022 un milió d’àpats a l’any a persones sense llar, o bé l’hort social impulsat per Sergi Ferrer-Salat a Barcelona.
Més notícies d’Esplugues a l’edició local d’EL PERIÓDICO
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs