Parlen els periquitos: «Volien veure l’Espanyol a Segona, i ho han aconseguit», per Judit Bertran

Aquesta última setmana ha sigut devastadora per als periquitos. Hem experimentat múltiples emocions, com la ràbia, l’enuig, la tristesa i la pena. Però hi ha una sensació que eclipsa totes les altres, la injustícia. 

Robatori arbitral

Robatori arbitralPodria estar enumerant totes les accions qüestionables per part de l’arbitratge i del VAR, però em centraré en les dues últimes, que han sigut un escàndol i ens han acabat sentenciant. Tots sabem que el gol de Griezmann no va entrar i no hi ha cap imatge que digui el contrari, però llavors, ¿per què donar el gol com a vàlid sense proves? No passa res, és l’Espanyol.

Així mateix, tots sabem que el gol de César Montes (que implicava l’1-3 a Mestalla) era vàlid, així com que el segon gol del València s’iniciava després d’una dubtosa falta a Braithwaite, però ¿per què ho hem de revisar? Què va, no passa res, és l’Espanyol. I així amb milers d’accions que han condemnat el club al descens amb un robatori que ha transcendit la història.

No afirmaré que hagi sigut l’únic motiu del descens, però sí que han contribuït a rematar el club per assegurar-se que no ens salvéssim ni en l’última jornada. De vegades m’agradaria pensar què passaria si aquest robatori arbitral hagués sigut amb el Barça o el Madrid, trigarien segons a sancionar els àrbitres a la nevera o a canviar les decisions arbitrals (com va passar amb la targeta a Vinicius).

Mala defensa i pitjor directiva

Mala defensa i pitjor directivaSí que és veritat que en tota anàlisi de les claus del descens del nostre equip no ha de faltar una part d’autocrítica. Durant tota la temporada la defensa no ha tingut qualitat i ha sigut un ‘colador’. Les parts central i davantera eren sempre un pas per davant, i la sortida des de la porteria (que no hem tingut fins a l’arribada de Pacheco) resultava una agonia, cosa que provocava en diverses ocasions els xiulets per part dels periquitos al nostre propi camp.

Tampoc hi ha ajudat gaire la gestió directiva, que ha anat del desastre a la catàstrofe, fet que ha evidenciat la seva falta de professionalitat. I el gran problema que tenim com a club és la falta d’un alt càrrec que surti a donar la cara per l’Espanyol, els nostres colors i la nostra gent. No ens serveix un discurs –que no sabem si ha sigut creat per la IA o sembla un anunci fet amb un teleapuntador darrere– d’un president que és a més de 10.000 quilòmetres i a penes deu saber (ho intueixo) res dels costums periquitos. Ens mereixem més. Molt més.

Supremacisme culer

Supremacisme culerI la cirereta que acaba de rematar la situació és tota la campanya d’assetjament per part dels seguidors de l’estimat Barça, que han demostrat ben clar quins són els seus «valors» justificant-los de rivalitat. Crec que els culers encara no acaben d’entendre que perquè un club es digui ‘Espanyol’ no implica res polític, que (¡oh!, sorpresa) es pot ser seguidor d’un club tot i que estigui en els seus pitjors moments (ja m’agradaria veure quants continuarien sent seguidors fidels del Barça si fossin al nostre lloc) i que ser campió de Lliga no et dona carta blanca a fer pols tothom. Doncs esclar que es pot mantenir un debat estrictament lligat a la rivalitat, amb tota mena de bromes i crítiques, però eh, de manera bilateral. Si un apallissa també ha d’aprendre a rebre el mateix tipus de crítica i tenir algun argument més elaborat que limitar-se a dir «a Segona».

Notícies relacionades

Primer fiasco de Ramis: un Espanyol sense idees hi torna a Oviedo

La guillotina de Chen Yansheng a l’Espanyol: els seus 10 entrenadors en 8 anys

Aquests dies m’he trobat molts culers desorientats que han afirmat que estem culpant el Barça del nostre descens (per la victòria que van regalar a Valladolid, rival directe nostre), o que simplement es dediquen a dir que ens n’anem a Segona a plorar.

Estaria bé que obrissin una mica els ulls i ampliessin l’horitzó, que no tot és Barça-Espanyol, i ja de passada els diria que no passa res per acceptar una realitat objectiva, com el robatori arbitral que ha perjudicat enormement el nostre club (a part de la directiva que tenim). Estic segura que si el Girona fos en la mateixa situació els primers que plorarien serien els del Barça. Però bé, ¿no volien l’Espanyol a Segona? Ho han aconseguit. Ja tornarem.