«La perspectiva femenina és vital en la tecnologia»

Nascuda a Barcelona el 1974 i mare de dues nenes. Va estudiar Enginyeria Tècnica en Sistemes de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va completar la seva formació amb un màster en Telemàtica a la mateixa universitat i un màster en e-Business a La Salle-Universitat Ramon Llull. Avui, amb 20 anys d’experiència ocupant càrrecs de direcció en operadores de telecomunicacions, és directora d’operacions de client a l’operadora de telecomunicacions Parlem Telecom, que ofereix serveis integrals de telecomunicacions per a particulars i empreses, des de Catalunya en català, i que ha aparegut en la posició 200 del top del Financial Times de les 1.000 empreses que més creixen d’Europa. 

El seu servei d’atenció al client, de reconeguda qualitat, ha sigut i està dirigit per una dona que li ha donat una sensibilitat diferent. L’Alicia és una dona tranquil·la que reivindica la igualtat de gènere en l’àmbit familiar i afirma que, en el laboral, és imprescindible el 50% de la perspectiva femenina al sector de la tecnologia.

¿Com resumiria les perspectives de les carreres tecnològiques dins del món laboral?

Crec que les carreres tecnològiques tenen molt bones perspectives de futur. L’IA, el 5G, el ‘blockchain’, la ciberseguretat, l’IOT, són termes que no són estranys, i això és perquè estan escrivint el nostre futur, tot va molt ràpid i és sabut que existeix falta de professionals en aquests camps per no quedar-nos enrere en aquesta carrera. I aquest futur no es pot construir prescindint del 50% de la visió, la de les dones, que habitualment aporten enfocaments diferents i per tant contribueixen a dibuixar un ecosistema de solucions més ampli.

¿Per què creu que hi ha un percentatge tan baix de dones? ¿Quina és la causa? 

No crec que hi hagi una sola causa: Els estereotips, la falta de referents, la falta de recolzament familiar o de l’entorn en alguns casos.... Això últim se’m fa estrany perquè en el meu cas no ha sigut així, però ho és en el d’algunes noies. Per tradició familiar, per por o per desconeixement s’intenta dirigir-les a estudis en què tradicionalment hi ha més presència femenina. 

Hem de treure a les nenes del cap que existeixen estudis que són més per a homes que per a dones. ¿No és igual de bo un mestre que una mestra, un infermer que una infermera, on és habitual més presència femenina? ¿Per què no pot ser igual de bona una enginyera que un enginyer, una científica que un científic?

¿Com es podria anar millorant aquesta situació?

És necessari visibilitzar referents perquè quan una nena esculli els seus estudis ni li passi pel cap que pugui ser un problema el fet de ser dona, acostar a les aules quan són ben petits la ciència i la tecnologia amb el guiatge de dones i homes per igual. 

És necessari anar desmuntant mites, mostrant-los que la ciència i la tecnologia influeixen en una millora per a les persones i la societat, mostrar el seu costat més humà.

¿Quines mesures hi ha a Parlem Telecom per millorar? 

Participem i financem activament iniciatives de divulgació per animar les noies que estudiïn carreres TIC. Recentment hem participat en l’última edició de l’STEM Women Congress i aquesta setmana ho fem en el projecte #100tifiques. Estem construint sinergies amb diverses universitats catalanes per fomentar la incorporació de talent femení STEM a Parlem. 

¿En quin moment creu que s’equilibrarà la presència de dones en STEM?

En el moment en què aconseguim que el 50% de les candidatures per ocupar una posició siguin de dones. Si no arriba un percentatge de CV equiparable és més difícil que la posició la pugui acabar ocupant una dona. De manera que hem de fer un esforç per aconseguir motivar les nenes perquè apostin per aquest tipus d’estudis, però també que les polítiques d’igualtat de gènere estiguin plenament assumides.

¿Quin consell donaria a altres dones que estan dubtant quina carrera estudiar?

Notícies relacionades

Aigües de Barcelona millora la qualitat de vida de més de 5000 persones

Vine a escalar gratis i suma’t al desafiament

He de dir que en el moment d’escollir els estudis a fer mai vaig posar en la balança si hi havia més homes o dones estudiant-los. Segurament perquè a la meva família mai se’m va plantejar aquesta pregunta. Mai hi va haver un però, ni un ¿estàs segura? Al contrari, van ser ells que em van animar. Jo no havia sentit parlar de l’Enginyeria de Telecomunicacions fins a l’any en què havia d’escollir carrera, mai havia encès un ordinador, perquè no el tenia. M’agradaven les ciències, però també les lletres. Tenia clar el que no volia fer, però m’agradaven moltes coses. Sobretot m’agradava descobrir i conèixer coses noves, crear, imaginar, organitzar... i volia ser part activa de futur de la societat, així que em vaig deixar portar i vaig provar. Han sigut els meus propis caps els que m’han donat la mà per avançar en aquest camí, els que han cregut en mi, per això no m’he sentit discriminada. 

Als qui dubten els diria que cursar aquestes carreres no és un tema de gènere, que la tecnologia és el motor de la innovació, del canvi, i pot contribuir moltíssim al benestar social, de manera que la presència de dones en aquest sector és molt necessària. Que no s’ho pensin i que endavant, que les estem esperant.