"Prohibir per prohibir no dona mai el resultat esperat"

El president Sánchez ha anunciat la intenció d’impedir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Altres països, com Austràlia, ja apliquen mesures similars, i d’altres, com França o Portugal, estudien fer-ho. Però, fins a quin punt aquestes prohibicions són adequades i realistes? La mesura parteix, sens dubte, de bones intencions. Es vol protegir els menors d’un espai ple d’informació, però també de manipulació, violència, odi, mentides i continguts nocius, com la pornografia.

A més, les xarxes generen addiccions, i les addiccions mai no són bones. Ara bé, pretendre impedir l’accés al món digital a nadius digitals és com voler posar portes al camp. És una cortina de fum. En un món global, sense legislacions globals, els joves trobaran la manera de burlar qualsevol prohibició. Aquest debat és tan antic com la humanitat: prohibir per prohibir no dona mai el resultat esperat.

Allò prohibit esdevé més atractiu. En lloc de vetar l’accés, cal fomentar-ne un ús responsable: educar, acompanyar i explicar els riscos reals de les xarxes. I no hauríem d’oblidar una veritat evident: la vida cal viure-la en directe, no només a través d’una pantalla. La tecnologia és necessària, però també ho és llegir, passejar i relacionar-se cara a cara.