"Cal trobar solucions al problema de la gent que maldorm als carrers de Barcelona"

Alguna cosa ha de canviar, no pot ser que anant pels carrers de Barcelona et trobis, en ple dia i en qualsevol racó una persona, jove o vella, maldormint al carrer, i ja no diguem quan es fa fosc. Ho he vist a la mateixa plaça de Catalunya a mig matí i a vora de l’entrada d’una botiga de roba coneguda. Allà estava dormint l’indigent completament tapat entre cartrons i allà s’hi va quedar. A les vores de qualsevol supermercat també s’hi solen posar, en racons d’entrades o de pàrquings..., la majoria amb cartrons o matalàs al terra i amb tot d’estris pel costat.

Per no dir els que demanen pel carrer, els que van mig col·locats, alguns sense camisa o descalços, i en ple dia. Algú potser pensarà que són pocs, però hi són, i cada vegada més. Per no dir els que ja tenen plaça fixa a l’entrada dels supermercats, amb els seus caixons i estris, o els que seuen al carrer amb el rètol de rigor, demanant almoina i que són dirigits, molts d’ells, per màfies que els van situant o canviant de cantonades, segons si fan caixa o no.

És lamentable. Pels que han caigut en la indigència i ho pateixen, molts amb problemes de malaltia mental, alcoholisme o drogues, persones sense sostre i també, per què no dir-ho, pels que ho veiem dia sí dia no, per la imatge que donem de Barcelona, que com a ciutat hauria de trobar solucions a una situació persistent i lamentable.

Alguna cosa s’ha de fer, està a les mans dels nostres polítics, dels serveis socials, de la seguretat ciutadana... I també que facin la feina, sobretot els de dalt, els que ocupen els càrrecs i cobren cada mes. I si les lleis o l’ordenament jurídic constitueixen algun obstacle, són ells o elles els que, des dels seus despatxos, poden treballar per modificar-les.

No podem deixar que això vagi cada dia a més i se’ns escapi de les mans, com tantes altres coses. Que facin la feina, que es dediquin a legislar, a fer i aprovar lleis i es deixin de fer volar coloms, d'elecció en elecció.