"És urgent solucionar el greu problema de l'ensenyament"

Com a ciutadà interessat en l’educació i en el futur de la nostra societat, em dirigeixo a l’opinió pública amb la voluntat de contribuir, des de la reflexió i el diàleg, a un debat que ens afecta a tots. La Conselleria d’Educació i els representants del col·lectiu docent s´han reunit varies vegades però no es posen d' acord i crec que el greu problema de l'ensenyament és urgent.

No obstant això, en la meva humil opinió, centrar el debat inicial en la qüestió salarial, tot i ser aquesta justa i legítima, no és ara mateix l’estratègia més sòlida. Per guanyar força en la negociació, els docents farien bé d’exposar primer, de manera clara i concisa, doncs a vegades és confusa, els problemes estructurals que arrossega el sistema educatiu i que es reflecteixen en uns resultats acadèmics que, en alguns casos, es troben entre els més baixos d’Europa.

Un diagnòstic rigorós i ben argumentat els atorgaria una posició negociadora molt més sòlida i situaria l’Administració davant la seva pròpia responsabilitat, especialment quan aquesta modifica el currículum i la normativa de manera pràcticament anual, fet difícilment justificable. Amb tota la humilitat, em permeto apuntar alguns exemples concrets.

L’alumnat recentment arribat que desconeix la llengua vehicular o altres aspectes bàsics de l’entorn escolar requereixen recursos i suports específics. Integrar-lo a les aules ordinàries sense aquests suports no beneficia ningú: ni al propi alumne ni a la resta del grup. A més, aquestes classes haurien d'estar totalment a part, facilitant la integració.

El mateix és aplicable a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que mereix una atenció especialitzada i els mitjans adequats. Igualment, les activitats complementàries i extraescolars que els docents organitzen i acompanyen fora de l’horari lectiu haurien d’estar degudament retribuïdes. No poden continuar essent una càrrega assumida de manera voluntària.