"Repensar el sobiranisme"

Amb l’accés d’Illa a la presidència de la Generalitat, el sobiranisme català ha tocat fons. El gran error del món independentista ha estat reduir el “dret a decidir” a la independència quan el sobiranisme és el veritable objectiu: el reconeixement de Catalunya com a nació sobirana i subjecte polític. No es tracta només de decidir si ens anem d'Espanya, sinó que, en cas de quedar-nos, hem de decidir en quin model convivencial d’Espanya ens volem quedar. En canvi, es va convertir el “procés” en un temerari camí cap a la independència. Greu error. En una UE és impensable tenir reconeixement internacional mitjançant opcions unilaterals.

Cal repensar l'estratègia del sobiranisme català (la independència és una opció més). Però un sistema democràtic possibilita aconseguir fins polítics sense haver de vulnerar la legalitat vigent. No cal convocar referèndums no legals quan tenim comicis periòdicament (municipals, autonòmics i nacionals) en què la nostra veu es pot fer sentir clarament. Cada comici constitueix un “referèndum” sobre el que pensen els catalans sobre el seu destí polític. N’hi ha prou votant partits sobiranistes. Aquesta és la primera part de l'estratègia guanyadora; fer sentir el sobiranisme a cada elecció.

La segona part passa per no fragmentar en excés les opcions sobiranistes en els comicis (més en l’actual conjuntura) i, això sí, no possibilitar pactes de govern amb partits no sobiranistes. Ara bé, per defensar conjuntament el compliment de l'eix nacional i l'ideològic en cada elecció, els diferents pactes s'ajustaran a aquest eix nacional i a la defensa d'un programa ideològic que respongui al caràcter conservador o progressista que hagi resultat majoritari en cada elecció. Així s’evita l’espectacle deplorable d’un partit independentista votant com a president al candidat d’un partit contrari al sobiranisme català. Després de la Diada, la reflexió de repensar el sobiranisme es fa necessària.