"Els ramaders afectats pels atacs del llop a Rupit i Pruit ens sentim maltractats per l'Administració"

Parlo en nom d'alguns dels ramaders afectats pels atacs del llop a Rupit-Pruit, a la comarca d’Osona. Ara ja son 16 atacs. Més de 125 ovelles entre mortes i desaparegudes.

Hem parlat amb els responsables de les conselleries d’Agricultura i de Transició Ecològica. Cap resultat. Continuen amb les indemnitzacions del 2007, oferint subvencions, no per la totalitat sinó per pagar part dels danys i prevenció. El ramader és qui s'ha de fer càrrec de les pèrdues i les despeses. El llop és responsabilitat de l’Administració. No han d'oferir subvencions, han de pagar pels danys directament.

La burocràcia que hem de seguir, el temps que tarden en donar resposta i les dificultats que trobes pel camí fan que els ramaders ens veiem obligats a tirar la tovallola.

Si hem de conviure amb la fauna salvatge, la Generalitat s'ha de plantejar actuar d’un altra manera. No pot ser que hi hagi una part que ho aguanti tot i l’altra que s’ho miri des de la comoditat d’un despatx i la fredor de la seva pròpia normativa, que podria haver canviat fa temps. Fent reunions i creant comissions que res solucionen però que ens costen diners. La UE paga les despeses de la prevenció però sembla que no estan interessats en demanar aquests diners.

Des de la impotència, la desmoralització de la soledat, les pèrdues econòmiques, l’augment de feina: 27 hores més a la setmana, la incompetència de l’Administració per donar solucions, el mur que representa parlar amb qui et dona un cop a l’espatlla i quan ha girat cua ja no se’n recorda... És la veu de qui sent trepitjada la seva empresa, la seva persona, la seva activitat i la seva vida.