Quan Messi es converteix en un dogma

Defensar que Leo Messi és el millor jugador de la Història és del tot comprensible, donat el talent, recursos i constància que atresora. El que no ho és tant, però, és convertir aquesta opinió en un dogma de fe, menyspreant aquest que -també amb fonament- pensen diferent.

Així, enguany, és escandalós el descrèdit que ha rebut per part de l'entorn blaugrana, els votants de CR-7 en la Pilota d'Or i en el The Best, desprestigiant la credibilitat dels primers i els mèrits esportius del segon.

També l'encimbellament paroxístic de l'argentí contrasta flagrament amb l'oblit tendenciós de, per exemple, les cinc Copes d'Europa consecutives de Di Stéfano, els tres Mundials de Pelé (dos d'ells amb un paper determinant), o la contribució decisiva de Maradona a metamorfosar un equip més que discret –el Nàpols- en un de campió.

Però tant és, perquè la 'cova mediàtica culé' converteix els discrepants de la causa 'messiànica' en heretges i cada vegada s'assembla més a la caverna merengue.