"El nou reciclatge que fomenta el menjar brossa"

La recollida de brossa amb targeta a la Catalunya rural destapa una desconnexió entre la teoria de la sostenibilitat i la realitat ciutadana. El cas de Moià és un exemple de manual.

Segons les bases d’adscripció del servei, el model planteja una perversió contra la salut i les economies vulnerables. Tarifar segons la fracció orgànica generada penalitza el consum de producte fresc (fruita, verdura, peix o carn), que genera més residus inherents (peles, espines, ossos). Alimentar-se de forma saludable es converteix en un luxe que cotitza a l’alça al rebut.

En canvi, es premia fiscalment l’ultraprocessat envasat. Amb els contenidors de plàstic o cartró oberts i lliures, el ciutadà del carrer pateix la fiscalització més estricta en la fracció higiènicament més complexa. És insòlit que es fomenti el menjar precuinat, ultraprocessat o el menjar brossa, cosa que perjudica les rendes baixes en un municipi on el 54% de les llars viuen per sota de la renda mitjana (INE i Agència Tributària).

A això s'hi suma la ceguesa demogràfica: establir Cal Comadran com a únic punt de subministrament de bosses compostables obligatòries imposa una barrera intolerable. Està a la zona més baixa, fet que obliga a superar a peu un desnivell important i molt pronunciat. Segons el Cens Anual de l’Idescat, el 25% de la població local supera els 60 anys. Es legisla ignorant l’envelliment del 'baby boom' o la manca de cotxe. La sostenibilitat no es pot aconseguir a costa de la salut, l’economia i de l'exclusió.