"La modernització no pot significar deshumanització"

M’ agradaria posar sobre la taula una realitat cada vegada més evident però massa sovint ignorada: la bretxa digital que afecta especialment la gent gran. En els darrers anys, l’Administració pública, les entitats bancàries i fins i tot els serveis sanitaris han accelerat la digitalització de tràmits i gestions. Sol·licitar subvencions, demanar cita prèvia, programar visites mèdiques o accedir a determinats ajuts s’ha convertit, en molts casos, en una cursa d’obstacles per totes aquelles persones que no tenen competències digitals o no disposen dels mitjans adequats.

La digitalització pot ser una eina extraordinària de progrés i eficiència, però no pot convertir-se en un factor d’exclusió. Moltes persones grans no han tingut l’oportunitat de formar-se en l’ús d’eines digitals, no disposen de dispositius adequats o, simplement, no se senten segures gestionant tràmits importants a través d’una pantalla. Obligar-les, de 'facto', a fer-ho exclusivament en línia genera angoixa, dependència i, sovint, renúncia a drets als quals legalment tenen accés.

Cal recordar que l’accés als serveis públics ha de garantir-se en condicions d’igualtat. Si es mantenen canals digitals, també s’han de preservar i reforçar les vies presencials i telefòniques, amb personal suficient i sense barreres excessives. La modernització no pot significar deshumanització.

Una societat que presumeix de ser avançada no pot deixar enrere aquells que han contribuït a construir-la. Garantir l’accessibilitat real als serveis no és només una qüestió tecnològica, sinó de justícia social.