"La meva mare en fa 91: 'Mamá, gracias por tanto amor'"

L'àvia, que vivia a Granada, pujava cada dia a l'Alhambra a llegir la llista d’afusellats de Franco, i mai va trobar al meu avi, que va fugir i va viure amagat a les coves. El meu pare vivia a casa d'ells festejant amb la mare, sense estar casats. Ella va marxar sola a Madrid a estudiar perruqueria. La situació econòmica els va portar a Catalunya, on hem nascut dos dels seus cinc fills.

La vida ens deparava la pèrdua de la meva filla Laia i ella em va veure marxar a mi en vida. S'ha deixat la pell perquè fóssim bones persones, independents, solidàries i agraïdes. Ella, que ja venia d'una mare forta i lluitadora, ens ha ensenyat a ser-ho, a aixecar-nos, a agafar-nos a l'amor pels fills, a saber plorar i a saber seguir. Ella, com tantes altres persones, és el mirall on cal mirar-se, buscar-se i comparar-se.

Esposes, mares, filles, cuineres..., feien de les nits part del dia perquè res no ens manqués. Quina sort de les mares. 'Mamá, gracias por tanto amor'.

Tus hij@s, tus niet@s y biznietos.