"L’independentisme català, pacífic, treballador i inclusiu és un clam legítim per la llibertat"

Ara que ha quedat demostrat que la gestió del finançament i dels recursos de Catalunya rep una visió esbiaixada que ignora fets i xifres, és hora de reflexionar seriosament. Qualsevol anàlisi objectiva confirma que, si la relació econòmica Espanya–Catalunya fos desfavorable per a l'Estat o altres comunitats, algú ho podria mostrar amb dades; però, en lloc de discutir de fets, de números, d'inversió o d'aportacions només topem amb crides i insults: ¿què pot amagar qui no vol que s’analitzi la realitat?

És assenyat aplicar el principi d’ordinalitat i atendre les necessitats de cada autonomia. Sovint són els qui defrauden Hisenda, els qui arrepleguen o malgasten més sense justificar o els qui no paguen els seus deutes els que rebutgen posar a prova els comptes. Acadèmics i observadors reconeixen la vinculació entre l’Estat unitari i la dreta política: Vox i PP actuen com a sucursals d’una agenda centralista.

Força persones eixerides ho descobreixen tard, i els justifico només per la lamentable incompetència d'altres. Però convindria que ningú es deixés entabanar pels moviments reaccionaris. En aquest sentit, reivindico que l’independentisme català, pacífic, treballador i inclusiu (com ho demostra la pluralitat del Parlament), és un clam legítim per la llibertat, avalat per dades econòmiques, demogràfiques, científiques i culturals.