"La IA, prescriptora literària"

La literatura pot ser millorada per la IA? No ho nego, però tampoc nego la determinació humana, una determinació que comporta arriscar-se a navegar contra tota lògica per un mar desconegut, més desconegut encara que les possibilitats de la IA i que és el marc de la nostra ment. Ara arriba la IA a les biblioteques públiques i ho fa de la mà de la innovació tecnològica.

No arriba per facilitar qüestions tècniques enrevessades, burocràcies impossibles o limitacions estructurals que atorguen un excés de rigidesa i de pèrdua d'un temps que seria magnífic aprofitar millor. Atenció, es volen crear “recomanadors” virtuals. Ho rebo amb estupefacció. Torno a no dubtar de la seva practicitat, però si que sospito que això pot amenaçar d'exclussió a una determinada cultura. El pensament crític corre perill. Un perill tan evident que fa esgarrifança.

Tanta com la que provoca veure els companys que ho reben amb entusiasme i com un avenç tecnològic inqüestionable. Passarà com a Spotify o a les plataformes de cinema televisives: Netflix, HBO, Filmin que seleccionen per tu: la música i el cinema? Si les biblioteques públiques han de ser un espai de creativitat i d'oferta d'un ampli espectre cultural en una societat democràtica, em demano si es tindran en compte aquells productes que no són tan populars o s'aniran aparcant al racó del rebuig, seguint els designis de l'oferta i la demanda, seguint el propòsit de classificar la cultura no per la qualitat sinó per un consum acrític i, per tant, considerar aquells productes alternatius, com a incòmodes, inútils i obviables. Fins que no es demostri el contrari em declaro objector de consciència.