"Herois no són els jugadors de 'La Roja' sinó aquells que es juguen la seva vida per nosaltres"

Amb motiu del brillantíssim triomf de 'La Roja' en conquerir la recent Eurocopa de futbol, penso que s’està produint una certa banalització a l’hora d’emprar termes com "herois" i "heroisme" els quals són utilitzats molt a la lleugera per tal de referir-se als jugadors de la dita selecció, quan crec que fora molt més adient parlar, posem per cas, de "campions" i de "gesta".

Herois són els militars, policies de tota mena, guàrdies civils i Mossos d’Esquadra, bombers i demés personal que es juguen la seva vida per defensar la nostra; els missioners i metges que viatgen a països pobres per lluitar contra les malalties que maten cada any a milions de persones arreu del món; els metges, infermeres, mestres i professors -recordatori especial als 'profes' de català!- que es juguen la cara (i alguna cosa més) per curar i ensenyar, respectivament, a segons quins hospitals i escoles del nostre país; o bé, els immigrants que creuen l’Atlàntic posant en risc les seves vides i totes aquelles persones que lluiten cada dia perquè les seves famílies no es vegin abocades a la misèria i al carrer. I perdó per tots aquells que m’he deixat.

Però, per favor, per fer un gol i guanyar un campionat, per important que aquest sigui, doncs, ho sento molt, però no, ni que sigui el meu estimadíssim Barça. Ah, i per cert, els herois de veritat no guanyen un munt de "pasta" en sous i primes per fer la seva feina, per molt ben feta que la facin. Tot i això, enhorabona, campions!