Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Carta oberta d'un mestre a la consellera Niubó"
Manifestación de profesores en Barcelona / BELÉN GONZÁLEZ
David Berenguer
Estem vivint un moment molt important: molts dies de vaga, moltes negociacions entre sindicats i departament… I és que l’Ensenyament ha arribat a un punt que ja no pot més. Com passa en diferents parts del món, s’està donant un procés històric de desinversió en el serveis públics (ensenyament, sanitat, bombers, mitjans de comunicació, biblioteques, trens...).
Entretots
Si miréssim el cas dels trens, tothom veuria clar que dues dècades de desinversions no s’arreglen únicament amb un augment de sou als maquinistes i treballadors de les estacions. Sabem que cal arreglar trams, talussos, catenàries, passos... En el cas de l’ensenyament, se’ns descarrilen nens i nenes cada dia. No tenim els recursos ni la formació per fer front el que ens trobem a l’aula. No els podem atendre com es mereixen. Ni que pugem el sou al professorat i cobrem el que ens toca. No és suficient.
En aquest sentit, trobo a faltar una estratègia de país. Hi ha molts temes a tractar, potser masses, però hem de posar fil a l’agulla: alumnat nouvingut; alumnat amb TDAH; TEA; dislèxia; amb altes capacitats; alumnat que necessita un reforç; alumnat que no saben o no poden comportar-se a classe; conflictivitat als instituts; nivells baixos de comprensió lectora o de matemàtiques; reforç del català; trastorns mentals; intents de suïcidi; ràtios de 30 alumnes; mala climatització dels edificis... Tot això no s’arregla amb augments de sou.
La situació milloraria, en part, amb un augment de personal qualificat que acompanyi als nostres infants i joves. I aquest personal, PAE, TIS, educadores socials, psicopedagogues, integradores socials..., té una feina molt precària i poc valorada. També caldria cuidar a la gent que cuida del 0–3, que és la base de l’educació i de tot.
Seria bo que aquesta visió estratègica no canviés cada vegada que hi ha eleccions. L’educació no és un cost, és una inversió. I, com deia Derek Bok (educador i advocat nordamericà): «Si creus que l’educació és cara, prova amb la ignorància».
Participacions delslectors
"Cada mañana está llena de vidas que se cruzan: alcemos la mirada"
Guerau Vergara Sant Cugat del Vallès
Mésdebats
- L’Escolania es converteix en la veu litúrgica de tot el pas de Lleó XIV per Catalunya
- Projecte metropolità Els consells comarcals del Tarragonès, el Baix i l'Alt Camp s’uneixen a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona
- Investigació en marxa La mare del nadó maltractat de la Vall d’Hebrón va confessar a les seves amigues que es plantejava fer fora el marit de casa perquè no cuidava bé el nen
- L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»
- LA CRÒNICA El Papa Lleó alça el català als peus de la Moreneta i agraeix l’esperit d’acollida en una jornada de fervor


