"Al contrari del que diu, el Festival In- Edit ni és accessible, ni és inclusiu"

L’1 de novembre vaig assistir al Festival In-Edit, sessió de les 18.30, per veure el documental de Jeff Buckley. Vaig amb crosses i abans d’assitir enlloc sempre miro les polítiques d’accesibilitat. Cito textualment: "Al Festival In-Edit creiem fermament en el dret universal d’accés a la cultura. Tenim el compromís de fer del nostre festival un espai més accessible, inclusiu i acollidor per a tothom". Així que vaig anar-hi.

A l'arribar, vaig apropar-me a una de les hostesses del Festival perque m’ajudés i em va dir que no tenien cap cadira, que m’esperés fora al carrer arrepenjada a la paret. Vaig avisar doncs a la persona de seguretat perque cridés un responsable, i aquest em va fer passar al 'hall'. Oh, sorpresa, al costat de la noia hi havia un taburet on vaig poder seure.

Al cap de deu minuts, la mateixa noia es va apropar per validar-me l’entrada i vaig aprofitar per demanar-li si ja podia baixar a la sala perquè no podria fer-ho amb la riuada de gent davant la possibilitat de caure. "Ho sento, és que estan fent proves de so", em va dir. A falta de cinc minuts per començar vaig decidir baixar les escales agafada a la barana. El noi de la porta de la sala, en veure’m, em va dir: "Estem fent proves de so, però passa que necessites seure”. Quina diferència. I així vaig accedir.

Si fos per aquesta noia, encara estaria fora al carrer arrepenjada a la paret. És trist que per aquesta pobresa de protocols, el que hauria de ser una experiència agradable es transformi en un nus a l’estómac. En un festival així i en una ciutat com Barcelona, el meu accés no hauria de dependre de si trobo gent empàtica, uns protocols reals o una formació al respecte.