"Es fàcil criticar però quan es fa bé, qui ho reconeix?"

Amb l’ajuda de la meva IA preferida crec haver entès que l’expressió "hiperventilat", en sentit figurat, permet categoritzar aquelles persones que reaccionen de manera exagerada, precipitada o poc reflexiva. Malauradament, ens envolta força gent amb aquesta mena de síndrome, que implica manca de serenitat i excés d’emotivitat i dramatització. Ens posen nerviosos a tots. Penso que se’ls descobreix perquè (a) es queixen sempre i de tot; i (b) no acaben proposant mai res positiu ni operatiu.

Em deixeu posar un parell d’exemples? L’any passat es van sentir crítiques molt contundents contra l’Ajuntament de Girona per la deficient gestió de la recollida d’escombraries, sovint personalitzades contra l’actual alcalde. Avui mateix he vist com es té cura dels arbres urbans i que tenim contenidors actualitzats amb funcionament 24/7. Pocs ho agraïm, i menys encara es critica i sanciona prou els incívics que segueixen embrutint.

I una altra: és fàcil criticar salut, seguretat, transport o educació. Però, quan es fa bé, qui ho reconeix? nPer això me n’allunyo d'hiperventilats quasi sempre tòxics: val més treballar, dir raonablement i, sobretot, fer. Siguem constructius.