"Per què esforçar-nos en alguna cosa que pot solucionar una medicació?"

Fa poc que he deixat de fumar i la sorpresa de la infermera per haver-ho aconseguit sense medicació va ser majúscula: no tenia cap altre pacient que ho hagués deixat pels seus propis mitjans. Això em va deixar reflexionant.

Potser ens estem sobremedicant? Per deixar de fumar, per aprimar-nos, per dormir... Processos que en molts casos es podrien abordar amb reeducació d’hàbits, força de voluntat i una mica d’esforç. Per descomptat que en molts casos la medicació serà necessària i útil, però en els altres casos, per què esforçar-se en alguna cosa que pot solucionar una medicació?

Crec que sense que hi hagi cap canvi intern la medicació corre el risc de convertir-se en un pedaç temporal. Però per a un sistema sanitari esgotat i sense recursos, la reeducació és gairebé una utopia. I en la societat de la immediatesa, és fàcil que la solució ràpida s’acabi imposant.