Del 23-F a l'1-O

Vagi per endavant que estic fart de sentir parlar tant de "mandats populars" i d'"implementar processos" com del "estado de derecho" i de la "lealtad constitucional". 

La mobilització del poble per part d'uns i la de la judicatura per part dels altres passaran a la història com un gran fracàs, tant estratègic com de principis. Ni la monarquia, ni la Constitució, ni els tribunals ni la política de partits tenen legitimitat quan van contra tot o part d'un poble. Però, per la mateixa regla, tampoc una República està per damunt del bé i del mal, i d'això n'hi ha molts exemples.

Ara bé, una justícia desproporcionada pot ésser sovint pitjor que la pròpia injustícia, perquè sempre acaba generant sentiments individuals i col·lectius d'impotència i desafecció. Els estats tenen dret a defensar-se, és cert. Però si es castiga amb les mateixes lleis la violència armada i la violència simbòlica dels actes de reivindicació, potser s'aconseguirà desactivar per un temps les aspiracions d'una part del poble, però indirectament es donarà el missatge que l'ús de la força pot a la llarga sortir més barat. I això seria un error monumental que ens tornaria a les èpoques més fosques del nostre passat.