La competència: "jo prefereixo fer compres als establiments de proximitat"

A la petita oficina on treballava havia d'atendre sovint alguns comercials de material d'oficina que tenien un comportament impertinent. No els jutjo, no, ni aleshores. Entenc que els havien dotat d'unes eines de venda que, en alguns casos, em resultaven agressives, intimidatòries fins i tot, i que pretenien deixar per irresponsable la persona que tenien al davant.

No he compartit mai aquesta manera de fer i em molesta. Rebo al desconegut que pregunta per la persona encarregada del material d'oficina. Em mira incrèdul quan li anuncio que la persona per qui demana sóc jo. I aleshores comença a preguntar-me -com si jo li hagués donat permís per fer-ho- amb quina empresa de subministraments d'oficina treballo, quants som a l'empresa, quants paquets o caixes de paper gastem, etcètera. Arribats a aquest punt, encara ni tan sols conec el nom de l'empresa que representa, perquè encara no m'ho ha dit. Però s'afanya molt a dir-me que, amb tota seguretat, té els millors preus.

Davant la negativa a oferir-li un llistat de productes que consumeixo i els preus -perquè després ell, còmodament, em posi els seus al costat dels quals jo li he proporcionat- em mira, incrèdul encara, i torna a dir allò de què ell té uns preus tan bons que creu que el que jo vull és pagar més. I és justament en aquest moment en què amablement em desfaig d'ell.

I és que aquestes actituds de superioritat amb el pobre argument d'oferir preus millors no les aprovo. He dit -ho repeteixo- que no els jutjo. Aquestes persones s'han agafat a aquesta determinada sortida laboral i entenc que fan el possible per tirar endavant. El que sí que recrimino és que no s'aturin a pensar que potser no vull canviar de proveïdor i donin per fet que la gent només mira el preu -i això sol passar-, i que si m'ho donen més econòmic, per axioma, els ho compraré a ells.

Jo prefereixo comprar al petit llibreter, que també gestiona una discreta papereria amb servei a domicili inclòs, que viu al poble del costat, i amb qui puc tenir una relació d'aquelles de veïns; allò que anomenen fer compres als establiments de proximitat. Ja sé que als grossos, per terme general, aquests petits els són indiferents. Però a mi, no.