"A Badalona hi ha una manca de voluntat política envers l'educació secundària i el batxillerat"

Sóc mare d’un fill de 16 anys i, des de que anava a la llar d’infants, m’he implicat activament en la comunitat educativa en totes les etapes del seu recorregut. Escric aquestes línies des de la indignació, però també des de la responsabilitat. Vull expressar un immens malestar davant la flagrant manca de voluntat política envers l'educació i, avui especialment, pel que afecta la secundària i el batxillerat a Badalona.

No parlem només de pressupostos o de terminis administratius. Parlem de país. Parlem de visió. Parlem de responsabilitat col·lectiva. L'educació secundària és el pilar sobre el qual es construeixen les oportunitats reals dels nostres joves. És l’espai on es consoliden els valors, on es forja l’esperit crític, on es descobreix el talent i on s’assenten les bases del coneixement que ha de sostenir el nostre futur. Quan aquesta etapa es menysté o es gestiona amb inèrcia, el que es posa en risc no és només un curs escolar: és tota una generació.

Sense una aposta clara per l'excel·lència -entesa no com a elitisme sinó com a exigència, rigor i ambició per a tothom- no hi ha cohesió social possible. Sense recursos suficients, estabilitat als centres, reconeixement del professorat i projectes sòlids, el sistema es deteriora i les desigualtats s’eixamplen. I quan l'educació falla, falla el territori: es debiliten les oportunitats, s’empobreix el teixit social i es fractura la confiança en les institucions.

Fa més de deu anys que arrosseguem projectes d’equipaments educatius pendents. Més de 40 centres repartits arreu de Catalunya continuen encallats, malgrat que les memòries constructives fa temps que estan redactades i, en teoria, disposen de partides pressupostàries aprovades. No és admissible que cap infant ni cap família hagi d'esperar més de tres anys per veure com es concreta una infraestructura imprescindible.

La manca de lideratge i de compromís polític amb l'educació no és neutra. Té conseqüències profundes i duradores: compromet el coneixement, frena la mobilitat social, erosiona la cohesió i hipotecarà el nostre futur col·lectiu. Cal valentia política i visió a llarg termini. Cal un pla d'acció real, continuat i sostingut en el temps. I cal assumir que invertir en educació no és una despesa: és l’acte més clar de confiança en el futur del país. Ja n'hi ha prou de promeses ajornades. L'educació no pot esperar!

Família afectada de l' Institut La Riera de Badalona.