"8M: No a la guerra i no a la violència contra les dones"

Les majors misèries del món les porten les guerres, patides sempre per la ciutadania a costa d’empobrir i destruir estats sobirans i enriquir cada cop més unes èl·lits polítiques i econòmico-financeres mundials (que mai aniran a les guerres que elles provoquen). Avui és 8M, el dia de la Dona Treballadora, però enguany amb tantes guerres enquistades, oblidades i fins i tot intensificades com mai, cal recordar el paper i situació de les dones als conflictes bèl·lics, normalment considerades part de la població civil (recordant, però, que rarament elles duen les armes).

I és que ja sigui com infermeres, cuidadores, mares, filles, espies..., el seu paper sovint queda invisibilitzat, ignorat i fins i tot silenciat, com si les guerres no tinguessin cara de dona, tot i ser tan protagonistes com els homes i patir fins i tot més les conseqüències: torturades, assassinades, segrestades, desaparegudes, desplaçades, separades de les seves famílies, enviduant o perdent els seus fills i filles i, sobretot, patir violència sexual, havent de cercar tota resiliència i fortalesa per afrontar els traumes de les guerres, enmig de pobresa, pèrdua de feina i destrucció de la llar.

Un múltiple patiment en aquests bàrbars escenaris que ha dut a contracor a moltes dones a participar a les guerres per defensar els seus drets i les seves famílies, com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC); o les Unitats Femenines de Protecció del Kurdistan per alliberar l’Iraq i Síria del terrorisme d’Estat Islàmic i per la igualtat.

És el moment de dir no a la guerra i no a la violència contra les dones, així com dir no a la doble moral per criticar uns masclismes però no d’altres i contra el fals argument ara emprat de la situació de les dones iranianes com excusa per atacar l’Iran mentre es tapen casos de brutals escàndols sexuals domèstics (Epstein i altres) i la situació de les dones a altres països amics i aliats dels interessos dels EUA. Prou!