Un primer ‘cens de l’amiant’ a Badalona: «Els nens són molt vulnerables»

Fa anys que Novella critica «la passivitat de les autoritats», assegura, davant un «perill públic científicament demostrat» com l’amiant, un mineral declarat cancerigen en primer grau per l’OMS el 1977. Per a aquest veí l’amiant realment nociu no està sota terra, remarca, sinó a la vista. «Des de casa puc veure una desena d’edificis amb fibrociment instal·lat, en alguns casos molt deteriorat, fet que significa un constant despreniment de fibres que tots els meus veïns respiren», remarca aquest jubilat. «D’aquí 10, 20 o 30 anys, algú emmalaltirà per algun tipus de càncer que ningú relacionarà amb l’amiant il·legal», afegeix.

La preocupació de Novella per aquesta amenaça invisible, que ha vist com excompanys de feina perdien la vida per malalties relacionades directament amb l’exposició a aquest tipus de material –35 companys, remarca, amb certificat–, l’ha portat a realitzar un cens de centres educatius i equipaments esportius amb MCA (materials amb amiant). Tot i que abunden les fàbriques als polígons de la seva ciutat amb aquest material, va posar el focus en aquest tipus d’edificis perquè els més joves són «més vulnerables a les fibres d’amiant», principalment perquè els seus pulmons no estan plenament desenvolupats i la seva maduració es pot veure alterada per contaminants de l’aire, també segons estudis de l’OMS.

Aquest inventari, basat en la mera observació i els seus coneixements, recopila informació sobre una vintena d’escoles i dues instal·lacions esportives. Segons aquest estudi realitzat a peu de carrer, per tant incomplet, a què ha tingut accés el diari, almenys «un 20% de les escoles de Badalona tenen MCA, en molts casos a l’abast de la mainada». En concret, ha detectat aquest controvertit material en baixants i xemeneies. També en alguna coberta, com és el cas de l’Escola Antoni Botey, un centre educatiu de titularitat municipal que vam visitar junt amb el lector per acompanyar visualment aquesta informació. 

2032, horitzó llunyà

Notícies relacionades

Amiant, pluja de runa i rates: SOS de la Mobba de Badalona

¿Quant viuen els gats?

L’erradicació de l’amiant, un material habitual als anys 40, prohibit el 2001 per una Ordre Ministerial, és una assignatura pendent. Només a Catalunya queden més de 4 milions de tones d’amiant, segons dades del Govern, i es calcula que el 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil i constituiran un problema de salut pública, laboral i mediambiental». La resposta autonòmica a aquest problema és el Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. «Els partits sempre han estat en contra de l’amiant, però quan estan a l’oposició; per això és una bona notícia que ara es posi en marxa aquest pla», aplaudeix sense gaire eufòria aquest veí. «Es requereixen molts diners, ja ho veurem», assegura.

L’esperit d’aquest cens embrionari és totalment constructiu: «Estic disposat a facilitar tota aquesta informació a l’ajuntament i col·laborar-hi; és necessari que pressionin per accelerar aquest procés d’erradicació de l’amiant», assegura Novella, que, així mateix, valora la diligència amb què el consistori sempre actua quan reben l’avís de la presència de residus amb amiant a la via pública. L’últim exemple es va produir a la platja, en coordinació amb la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar dependent del Ministeri de Transició Ecològica.