Mària Sànchez, el veritable mestratge del periodisme

Estimada, Mària... escriure de tu, sobre tu, per tu, una de les nostres, sense anar a llocs comuns i frases fetes és tot un repte, ara que ens has deixat. Ens serveixen els mots ‘tristesa’, ‘pena’, ‘ràbia’, ens els diem els uns als altres, pels passadissos i pels racons, a la redacció, incrèdules encara per un desenllaç tan cruel e inesperat. Estem de dol tots, tots els departaments de la tele, de TVE-Catalunya, on encara hi ha la gent de la nostra quinta i també molts dels que han anat arribant els darrers 35 anys. L’estimació és generalitzada. Ja sigui com a amiga personal o com a companya professional, o ambdues, tothom ho viu com una grandíssima pèrdua. Perquè eres una excel•lent periodista, intel•ligent, vocacional, i també una bona persona, propera, amable, i era un gust treballar amb tu. I com que la televisió és una feina col•lectiva, una personalitat com la teva, tan harmònica, és un valor molt preuat per a un equip.

És inevitable mirar enrere, als inicis, per recordar-nos començant a ser reporteres a la televisió, tan en el nostre “canalet” i en català com per “Madrid”, en castellà, en els informatius i programes de TVE. Apreníem i rèiem, discutíem, ens vam enamorar i vam criar, i ho celebràvem tot. Després de bregar-nos en ‘L’Informatiu’, fent carrer i especialitzant-nos en medi ambient, i el 1997 ens va arribar l’encàrrec del fer un programa divulgatiu d’ecologia per a La2, quan el tema no era ni en la conversa. Quina sort que tu lideressis el naixement d’‘El escarabajo verde’, el primer programa de medi ambient en la televisió espanyola, i del qual hem celebrat els 25 anys! Vam “aterrar” als despatxos de Madrid amb l’ambició de fer bona informació mediambiental, des de Barcelona per a tota Espanya, en aquesta tele pública que volem oberta, plural i compromesa, en la qual tant creiem. Van ser dos anys fundacionals molt intensos, tot l’equip era molt jove, tot estava per explicar. Tu, amb la teva empenta i gran capacitat de treball, fins i tot vas fer possible produir alhora l’‘Escarabajo’ i ‘Araucària’, una sèrie de documentals sobre ecologia a Llatinoamèrica. Moltes satisfaccions i molts patiments tot plegat. Com la vida.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Per sobre de tot, has estat REPORTERA, en majúscules. I dedicada, apassionadament, a la informació de Barcelona, de la gent de Barcelona. Hem estat afortunats, nosaltres i els barcelonins, que fossis la seva veu en els nostres informatius. Has defugit el periodisme de taula, l’oficial i institucional i sempre has cercat i apostat per explicar la realitat de la gent, sovint tan crua i difícil. Sense servituds, honesta, amb les idees clares. Sempre a punt per la feina, bregant amb les urgències, ben disposada a ajudar, a facilitar, amb bon to. Aquest és el veritable mestratge, allò tan difícil que tu has fet realitat com a periodista i que han pogut comprovar els companys que han anat arribant. Per la redacció, tu has estat la jove de les grans, una percepció que, a punt de fer els 60, encara era més evident i valuosa. Avui fa bé i mal sentir que hem tingut molta sort de treballar amb tu, al teu costat. Si posem el cor i el cap a funcionar, la primera imatge que ens ve és la del teu somriure. Només l’apaivagaves quan el pilot vermell del directe et demanava la formalitat del ‘Telediario’. Tu ets la prova que no cal tenir un gran ego per ser gran. Avui a Barcelona li falta la teva crònica i nosaltres ja t’enyorem. Molt, estimada Mària.

*Anna Solana, periodista, i companys i companyes de RTVE Catalunya.