Usuaris del patinet, amb els dies comptats en el transport públic: «Trigaré el doble a arribar a la feina»

El detonant va ser un incident en un tren de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). La bateria d’un patinet es va incendiar quan circulava entre les estacions de Sant Boi i Molí Nou i el maquinista va haver d’aturar el comboi i apagar el foc amb un extintor. L’accident es va saldar amb tres ferits.

El veto del patinet elèctric en el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona ho posa molt difícil a usuaris habituals com Víctor Rodríguez. «Visc a les afores de Rubí, en un carrer de muntanya, i treballa a la Boqueria, Barcelona. Fins a l’estació de ferrocarrils més pròxima tinc uns 30 minuts caminant i amb el patinet són molts menys. Sense patinet trigaria el doble», explica aquest cambrer de 44 anys.

Les possibles alternatives, com un autobús urbà per salvar aquesta costeruda distància entre la seva casa i l’estació de Ferrocarrils, són inviables, segons Rodríguez. «Ja ho vaig intentar, però el problema el tinc per tornar. Torno molt tard i ja no hi ha autobusos. A més, acabo molt cansat», explica aquest veí de Rubí, propietari d’un patinet robust amb pneumàtics tot terreny. «En vaig provar d’altres i res, peso molt i el carrer té molt pendent», diu fent broma.

En lloc de prohibir el seu accés, Rodríguez creu més convenient destinar un vagó a cada comboi exclusivament per a aquests vehicles considerats no contaminants, i adequar-los perquè es puguin carregar amb totes les garanties. «Som molts els que utilitzem patinets i cada vegada en serem més. Costa molt trobar pis a Barcelona. Ens obliguen a marxar fora però continuem pencant a la ciutat», protesta.

En una situació molt semblant es troba Christian Heredia, de 28 anys, veí de Badia del Vallès, agafat per aquest diari fent el transbord a la plaça d’Espanya. Treballa en un hotel situat molt a prop de la Gran Via de l’Hospitalet, per la qual cosa creua la ciutat de Barcelona dues vegades al dia. El patinet elèctric li permet reduir considerablement el temps de trajecte. Per començar, l’estació de trens més pròxima a casa seva està a 20 minuts caminant. «Sense el patinet trigava més de dues hores a arribar ala meva feina, però ara hi arribo en una hora i mitja», assegura.

Bateries sota sospita

Respecte a les bateries, Heredia diu carregar correctament el seu vehicle de mobilitat personal per assegurar-se un bon rendiment de la bateria i evitar incendis al seu pis. Mai ho fa al tren o ferrocarrils de camí del seu lloc de treball. «No porto el carregador a sobre», remarca aquest usuari de transport públic, molt preocupat al conèixer la possible prohibició del transport d’aquests VMP. «Sempre em poso en vagons on hi ha espai, intento no molestar la resta de passatgers», afegeix.

Si les bateries suposen un perill, «que prohibeixin carregar als vagons». És l’opinió de Fran Sera, veí del Poble-sec, que no s’imagina el seu dia a dia sense el seu artefacte de dues rodes a motor. Només l’utilitza per anar i tornar de la feina. «Pujo a Espanya i agafo els Ferrocarrils fins a Europa-Fira, però necessito el patinet per a l’últim tram, fins a la meva empresa, perquè és lluny i és un polígon industrial», puntualitza aquest jove de 33 anys, sorprès per la proposta de l’ATM.

El Leo viatjava aquest matí amb metro amb el seu patinet, però totalment descarregat. «No solc agafar el metro, però em vaig quedar sense bateria i no m’ha quedat altre remei», explica resignat un jove que posa a sobre de la taula una casuística a tenir molt en compte per part dels gestors del transport públic. ¿També vetaran l’entrada de patinets en aquestes condicions? ¿Què faran en aquests casos?

Casc, armilla reflectora i llums de posició. Olga Valladares es desplaça en patinet elèctric perfectament equipada, respectant les normes de circulació («vaig per la calçada, amb els cotxes», assegura) i també les del transport públic. «Ara perquè m’he posat a parlar amb tu, però em solc asseure cap allà amb el patinet plegat», diu, mentre assenyala una zona de seients espaiosa.

Notícies relacionades

Mor el conductor d’un patinet en un accident contra un autocar a l’Eixample de Barcelona

Entre la llibertat i el patinatge

Si no pot baixar a l’andana amb patinet, utilitzarà una bicicleta plegable. Valladares observa un rebuig generalitzat dels patinets, directament relacionada amb l’incivisme i sobretot el cas omís a les normes de circulació per part d’algunes persones. «Últimament veig menys patinets pels carrers i crec que és perquè la Guàrdia Urbana està molt a sobre nostre. Em sembla bé, no pot ser que vagin per la vorera o dos al mateix patinet», explica aquesta treballadora del Port de Barcelona, partidària fins i tot de l’obligatorietat d’una assegurança per a circular amb aquests VMP.  

L’incivisme d’alguns però també el mal manteniment d’aquests vehicles està estés darrere de la iniciativa de l’ATV. Amb tot, l’incident ocorregut fa unes setmanes a Ferrocarrils és una cosa excepcional, perquè les bateries de liti ja tenen els seus propis sistemes de seguretat per evitar explosions o deflagracions, segons els experts. «Em sembla fatal (que prohibeixin l’accés al transport públic amb patinet elèctric) perquè paguem justos per pecadors», es queixa un altre abonat a la intermodalitat (en aquest cas, ferrocarril i patinet), Óscar Seijó, de 48 anys, que poc més vol afegir. Arriba tard a la feina, es disculpa.