La desfilada del 12-O | La mala reputació, per Patrycia Centeno

No sé quantes vegades el comentarista de RTVE ens va recordar com era de complicat aquell espectacle visual. «Tot un any assajant», insistia. I jo volia trobar valor a la gesta, però al no haver passat ni un mes del funeral de la reina d’Anglaterra, encara recordava les desfilades, coreografies i posades en escena dels britànics i, al comparar-ho amb aquí, això nostre em semblava una autèntica mamarratxada. Es poden imaginar que una no és una gran aficionada a aquest tipus d’actes castrenses, però aprecio l’esforç, l’elegància, l’ordre i el detall (i aquí, ho sento, però no hi ha ni una mica d’aquests ingredients). Per exemple, per al 14 de juliol francès del 2017, em va semblar nou, original i divertit que la banda militar acabés la desfilada interpretant Daft Punk (fins i tot ballant amb el pes dels instruments) davant un Macron (sorprès) i un Trump (impertèrrit). Aquí, en canvi, el més emocionant és la cabra (que en realitat és un cabró) i si el paracaigudista que porta la bandera xoca o no amb un fanal. Perquè malgrat «estar assajant tot l’any», al paracaigudista sempre n’hi passa alguna. Aquest any no en va ser l’excepció: se li va enredar la ‘rojigualda’ a la cama. Tot i que va aconseguir desenrotllar-la a temps i es va guanyar l’aplaudiment del públic per tal proesa (aterrar amb la bandera fora de perill), sempre em pregunto per què arriscar/jugar d’aquesta manera amb un tros de tela que se suposa és per a tu el més sagrat del món...

Però l’anècdota d’aquest any ha vingut perquè els reis van haver d’esperar tancats en el seu Rolls-Royce durant un etern minut –asseguren els monàrquics que a ses majestats no se’ls ha de fer esperar ni un nanosegon en el metavers– que arribés Pedro Sánchez. Per protocol, el president del Govern i la resta d’autoritats han de rebre el cap de l’Estat. Als 60 segons, Sánchez va descendir del seu cotxe i va ser rebut, com a part de la litúrgia que acompanya aquest dia, amb improperis diversos. Tot i que el socialista va assegurar que havia sortit a les 10.45 hores de la Moncloa tal com havia indicat la Zarzuela, arribar tan just (o tard) va escurçar la recepció d’insults i xiulets i li va evitar haver de saludar Ayuso i Almeida.

D’altres, fins i tot, ni van arribar. N’hi ha als que no se’ls espera, com el president de la Generalitat o el ‘lehendakari’. D’altres, com les ministres Calviño i Ribera, no hi van poder assistir per problemes d’agenda. Ione Belarra està a punt de donar a llum i Joan Subirats va al·legar motius personals (entenc que aquí s’hi inclouen els ideològics). La princesa Elionor també va passar de la desfilada (total, sempre és el mateix) i membres del poder judicial no hi van acudir perquè no els van arribar les invitacions a temps (una cosa que la Moncloa desmenteix). Però per a invitacions desfasades les de la casa reial... Una parella homosexual formada per dos homes va ser convidada a la recepció dels Reis al Palau Reial i els va cridar l’atenció que l’acompanyant rebés tracte de «senyora». Al posar-se en contacte amb la Zarzuela per aclarir l’error, la casa reial va assenyalar que la malaptesa es devia a un «‘software’ obsolet que entén que si un home va acompanyat serà per una dona». Al preguntar quan actualitzarien «el ‘software’» van aparèixer uns grills. Santa innocència allotjar semblant miracle en una institució anacrònica.

Notícies relacionades

Vídeo | Enèsim contratemps en el 12-O: la bandera d’Espanya s’enreda a la cama del paracaigudista

¿Quant viuen els gats?

Durant el besamans, els mitjans van aprofitar per fer el tradicional repàs banal dels vestits de les convidades. Ells devien anar despullats o ser invisibles. Perquè val que el vestuari femení és més atractiu, per plural i ric, que la sobrietat que impera en el masculí; ¿però ni un trist comentari mereix el tipus d’uniforme (aquest any de l’armada) que vestia Felip VI i que després va substituir a Palau per un vestit de civil? Tampoc res sobre les corbates mal nuades; ni sobre el color VERD del llaç (acrònim de Visca el Rei d’Espanya) de Lesmes, Suárez o Mañueco. ¿Ni tan sols un debat sobre per què Sánchez considera que el 12-O mereix corbata i altres celebracions, recepcions o situacions no? Tampoc un apunt sobre els diferents models militars lluïts en la desfilada.

En fi, encara bo que incrementarem la despesa en defensa i l’any que ve això sí que serà una festa...