Club Entendre-hi + Animals i plantes

Andròmeda, la planta ideal per perfumar interiors o adornar un jardí japonès

  • Deu plantes d’exterior resistents a la calor i al fred

Andròmeda, la planta ideal per perfumar interiors o adornar un jardí japonès
3
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d’Etiòpia. La reina estava tan orgullosa de la bellesa de la seva filla i de la seva pròpia que va declarar que eren més boniques que les Nereides, la qual cosa va enfurismar aquestes filles del mar i el déu Posidó, que va decidir inundar la terra i enviar a un espantós monstre marí femení, Ceto, perquè destruís el regne de Cefeu.

Com que temien veure el seu poble destruït, els reis van consultar l’Oracle d’Amón, que els va explicar que l’única manera de salvar el seu poble i calmar la ira de Posidó era entregar en sacrifici la seva bonica filla Andròmeda al monstre. Els reis no van tenir cap altra opció que encadenar Andròmeda a unes roques perquè Ceto posés fi a la seva vida, però van prometre que, si algú la salvava, li donarien la seva mà en matrimoni. Va ser el semideu i heroi grec Perseu el que va matar Ceto i es va casar amb Andròmeda.

Però, mitologies a part, Andròmeda dona nom a una constel·lació (que se situa sota les constel·lacions de Cassiopea i Cefeu, i al costat de la de Perseu, com no podia ser de cap altra manera) i a una planta, el nom científic de la qual és pieris japonica, un arbust compacte de fulla perenne.

Creixement lent

La planta Andròmeda és un vistós arbust de creixement lent que pot arribar a mesurar tres metres i que floreix a la primavera, com el fruit de moltes plantes. Tanmateix, els botons florals comencen a sortir a la tardor, i és la tardor l’estació de l’any perfecta per plantar-la. En concret, els mesos de setembre a novembre són els millors, ja que és una planta que resisteix el fred intens. El pa d’arrels es pot adquirir en un viver o centre de jardineria.

També es poden «plantar les llavors, tot i que aquest és un procés més ardu, llarg i laboriós», assegura la Marta, responsable d’un viver de Barcelona. No obstant, matisa que és de les «plantes més agraïdes i fàcils de plantar, ja que sobreviu en condicions adverses i requereix poca aigua».

Si es vol plantar en un jardí, la zona ideal és un lloc amb «escàs sol directe o semiombra», afirma. Com la campaneta d’hivern, amb la qual comparteix la forma i la caiguda.

Colors

Les flors són de color blanc o crema, tot i que també n’hi pot haver de tonalitats rosades. D’altra banda, tot i que no sigui tan corrent, també és possible trobar flors de tons vermellosos o acolorits en aquestes tonalitats, que fan que augmenti la seva bellesa.

És aquesta bellesa de colors el que converteix l’Andròmeda en un arbust ideal per formar part d’un jardí japonès, un espai ple de colors i olors, tot i que un dels seus principals avantatges és que, al ser un arbust de creixement lent, no necessita gaire manteniment, perquè no requereix poda.

Però és la gamma cromàtica d’aquesta planta la que sorprèn: el seu fullatge és canviant durant tot l’any i les fulles emergeixen d’un color vermell brillant que canvia a verd a mesura que madura. I tot l’arbust queda adornat amb les petites campanetes blanquinoses, fet que n’augmenta la bellesa i la fragància natural, ideal per perfumar qualsevol racó.

Perill: altament tòxica

Notícies relacionades

Perquè és aquesta fragància dolçassa que desprèn, que pot recordar el narcís, que la fa única; de fet, és una de les seves millors qualitats. Tanmateix, cal anar molt amb compte amb l’Andròmeda, ja que les seves fulles i flors contenen grayanotoxines, un compost altament tòxic per a animals i humans que bloqueja l’activitat del cor i de l’espina dorsal. Si algú les ingereix per error o distracció, pateix vòmits en el millor dels casos, i en els pitjors es poden produir tota mena de complicacions, i fins i tot poden provocar la mort.

Aquests efectes són poc comuns en les persones adultes, ja que haurien d’ingerir una quantitat considerable de fulles o flors, però són més perillosos en animals i criatures, que se senten atrets pel seu colorit i per la seva aroma.