Club Entendre-hi + Animals i plantes

Com podeu fer un jardí japonès a casa

Com podeu fer un jardí japonès a casa
5
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La definició d’un jardí japonès podria ser la d’una estructura natural que reflecteix les perspectives filosòfiques i religioses tradicionals que creuen en l’eternitat de l’ànima i la natura. És a dir, no és únicament un paisatge que reflecteix la bellesa de la natura, sinó que a més mostra un món singular amb objectes naturals com els arbres, l’herba, l’aigua i les roques.

Malgrat això, no existeix un únic jardí japonès, ni un únic concepte d’aquest. «I tampoc hi ha una quota d’elements bàsics en un jardí japonès», assegura Enrique Acevedo, paisatgista especialitzat de Jardines Japonesos, empresa que, com el seu nom indica, dissenya i construeix jardins zen i japonesos («que són la mateixa cosa, no hi ha diferència», matisa) per tot Espanya.

La clau d’un jardí japonès resideix en l’equilibri, no tant en els elements que s’hi posin. «És tan important el ple com el buit», assegura Acevedo. De fet, tampoc importa tant com es creu la mida. «Jo he fet jardins japonesos en metre i mig», afegeix.

Bellesa

Però no s’ha de confondre l’equilibri d’un jardí japonès amb el fengshui, que, a més, és un concepte xinès. El ‘fengshui’ podria definir-se com l’ocupació i distribució harmònica de l’espai per aconseguir una influència positiva sobre les persones que l’ocupen.

En canvi, en un jardí japonès o jardí zen a priori només es busca aportar pau i bellesa, sense anar més enllà. «Els japonesos veuen la naturalesa com una energia en si mateixa, una cosa que es carrega d’energia positiva, però no ha d’influir en les persones de cap altra manera, només aportant bellesa i harmonia», explica Acevedo.

Elements principals

En definitiva, un jardí japonès no deixa de ser un microcosmos, una petita parcel·la dels elements naturals característics del Japó i la seva tradició mil·lenària, carregada de tota la simbologia que aquests representen. «El truc és que, tot i que sigui un espai petit, simuli ser un espai molt ampli», diu Acevedo. «Un espai ple de colors, olors... amb sensacions presents».

I tot i que no compta amb uns elements bàsics ni fonamentals, sí que és cert que hi ha components que solen ser comuns a tots els jardins japonesos, ja que representen aquesta naturalesa viva nipona, aquesta energia positiva illenca oriental. Els elements que es poden trobar en qualsevol jardí japonès són:

Roques

Simbolitzen les muntanyes, l’orografia de les gairebé 7.000 illes que formen l’estat del Japó, però també les mateixes illes per si mateixes, el terreny. Les més utilitzades són les d’origen volcànic, sobretot el basalt. També la grava i la sorra, com a part essencial d’aquella terra oriental mil·lenària.

Aigua

Tot i que és cert que a Occident el jardí japonès més estès és el jardí sec o ‘karesansui’ –que consisteix en un camp de sorra poc profunda que pot contenir grava, roques i ocasionalment herba o molsa–, l’aigua és un element associat al Japó, un país format per illes. Per a la cultura nipona, com per a gairebé totes, l’aigua simbolitza la vida, i el soroll que fa al fluir proporciona pau i tranquil·litat.

Ponts, illes, portes i cases

Les casetes, ponts o fins i tot illes són una constant dels jardins japonesos. Cal recalcar que els japonesos recreen als seus jardins casa seva, la seva illa, el paisatge en què van néixer. Els ponts, a més, no només serveixen per creuar d’una casa a una altra (o d’una estança de pau a l’altra), sinó que també són el pas al paradís. Passa el mateix amb les portes i els ‘torii’ –els arcs tradicionals japonesos– que simbolitzen la transició del món profà al sagrat.

Plantes

«Depenent de l’àrea geogràfica, s’hi posaran unes plantes o unes altres», explica el paisatgista Enrique Acevedo. L’auró japonès (‘Acer palmatum’), el típic japonès, «no funciona gaire bé a Catalunya, per exemple. Tot i que sí que pot créixer allà», matisa. I, per descomptat, bambú, pi negre japonès i qualsevol tipus de bonsai. Qualsevol arbre o arbust que proporcioni aquesta imatge de frondositat i color serveix.

Des del segle VIII

Els jardins japonesos són part de la tradició del país nipó des del segle VIII i poden estar situats en cases privades, parcs públics i temples.

Però també s’han estès mar enllà. Un dels jardins japonesos més famosos que hi ha a Occident és el de Mauléier, situat a la regió del País del Loira (França). Amb les seves 29 hectàrees és, a més, el jardí japonès més gran d’Europa. El parc forma part de la propietat del castell Colbert, que el va fundar el 1680 Edouard François.

Homenatge al volcà de La Palma

Notícies relacionades

A Espanya, hi ha jardins japonesos públics d’envergadura a Alcobendas (Madrid) –al parc de la Vega– i a Alhaurín de la Torre (Màlaga), que compta amb una llacuna i cascades artificials, i tres pagodes (una de les quals, amb una altura de dues plantes en forma de torre), per exemple. I molts d’altres, en cases privades repartides per tota la geografia espanyola.

A més, hi ha espais japonesos en diferents jardins botànics de tot Espanya, com el jardí zen negre inaugurat el passat dia 10 al Reial Jardí Botànic de Madrid. Fabricat amb cendres del volcà de Cumbre Vieja de La Palma, erupcionat el setembre passat, homenatja totes la víctimes de la catàstrofe.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registra't a Entre Tots i escriu-nos per explicar-nos les teves inquietuds o compartir les teves experiències.