Entendre-hi + amb la història Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Que Déu salvi les bermudes | + Història

Una de les claus de la supervivència és l’adaptació. I ara, amb la temperatura pels núvols i el preu de l’energia caríssim, cal buscar maneres per fer front a la calor sense arruïnar-se. Es pot començar pel vestuari.

Que Déu salvi les bermudes | + Història

British Army

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

No descobrirem ara que les altes esferes polítiques i econòmiques viuen a anys llum de la realitat quotidiana de molta gent. Recentment hem assistit a un entendridor exemple que ho il·lustra a la perfecció: el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va demanar als seus ministres que no es posessin corbata per estalviar energia i, a més, va animar les empreses del sector privat a fer el mateix. La idea és que sense corbata no serà necessari tant aire condicionat. Això ells, que passen el dia ben fresquets, tancats als despatxos i movent-se amb cotxe oficial. Però als carrers pels quals circulem la majoria de mortals fa temps que es veuen poques corbates. No negarem aquí l’elegància d’aquest complement d’origen balcànic, al contrari. La distinció i el bon gust, que, per cert, no haurien de tenir res a veure amb la ideologia ni el poder adquisitiu, fan el món més agradable a la vista. Però també cal tenir sentit comú i, amb els termòmetres pujant al mateix ritme que els preus, no té lògica posar-se un nus al coll ara que comencem a notar la soga de la inflació.

De fet, aquest debat fa temps que està superat i en moltes institucions i empreses n’està sorgint un altre: si és apropiat que els homes portin pantalons curts o no. Perquè, bé que les dones poden anar amb faldilla sense cap problema, ¿oi? Si vostès són dels que volen portar pantalons curts però els responen que no és adequat, sempre tenen l’opció de recórrer a un episodi històric. L’escenari on va tenir lloc ja l’imaginen: les illes Bermudes.

Tot i que aquest petit arxipèlag al mig de l’Atlàntic és més a prop d’Amèrica del Nord que d’Europa, és un territori que forma part de la corona britànica. A principis del segle XX els seus habitants tenien una vida bastant tranquil·la, però tot va canviar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Llavors, l’illa principal es va convertir en base naval de l’armada del Regne Unit, que operava en aquesta àrea de l’oceà.

Això els va venir molt bé a certs empresaris locals, com Nathaniel Coxon, que regentava l’únic saló de te que hi havia a les Bermudes. Els oficials britànics, que podien ser enmig del no-res però no perdien els bons costums, el van convertir en un punt de trobada habitual durant les seves estones de descans. Coxon estava encantat perquè anava omplint la caixa mentre les teteres no paraven de fumejar... Però els seus treballadors no paraven de suar. Entre la calor pròpia del clima i l’altíssima temperatura del local amb tanta aigua bullint, allò era un suplici. Tant, que els cambrers van demanar a l’amo si podien portar un uniforme més lleuger que no fos la jaqueta blava i els pantalons caquis. No sabem si va ser Coxon en persona qui va tenir la idea, però, en comptes de buscar-los roba nova, els va retallar el camal dels pantalons. ¡I a servir te, que la caixa no s’omple sola!

Es diu que allò no va passar desapercebut al contraalmirall britànic Mason Berridge, que va decidir que, si els autòctons utilitzaven pantalons curts, les seves tropes farien el mateix. I així va ser com l’oficialitat de Sa Majestat que operava a les zones tropicals va incorporar aquesta peça al seu uniforme. Això sí, amb sabata tancada i mitjons fins als genolls. Les coses no els van anar malament, perquè van acabar guanyant la guerra i van conservar els seus territoris colonials.

Mentrestant, a l’illa cada vegada més gent va començar a vestir pantalons curts de forma habitual i durant la dècada de 1920 els empleats de la banca els van acabar posant de moda. Allò ocorria al mateix temps que arribaven els primers turistes britànics i americans, que van imitar els autòctons i ho van importar als seus països. Poc després va arribar l’alta costura, que va pujar aquella peça de vestir a les passarel·les. El 1948, la revista ‘Vogue’ va parlar per primera vegada de les «Bermuda shorts» a les seves pàgines.

Notícies relacionades

En definitiva, que si ara passem més calor que a les Bermudes, potser hauríem de ser llestos com els britànics i, imitant Mason Berridge, portar uns pantalons curts molt elegants, perquè es pot anar fresc amb classe.


Descobertes per Bermúdez

Les bermudes reben aquest nom perquè van ser descobertes pel navegant José de Bermúdez pels volts de 1505 (es desconeix l’any exacte). Tanmateix, els 181 illots que formen l’arxipèlag van continuar deshabitats fins a 1612, quan van arribar els britànics, que encara conserven la sobirania d’aquest enclavament de l’Atlàntic, ara poblat per unes 60.000 persones.

Entendre-hi + amb la història