Amb l’avortament, tornen els 60 | + Història

No ens pertoca a nosaltres explicar com funciona el sistema judicial nordamericà però, ni que sigui per situar-nos mínimament, el que ha passat és que aprofitant un cas actual, el màxim òrgan de la judicatura d’aquell país ha revisat la sentència de 1973 en el litigi Roe contra Wade. Aleshores, el mateix tribunal va concloure que la Constitució protegia la llibertat de les dones de poder avortar sense massa restriccions. Ara diu que no és així.

Ara bé, aquella sentència no va ploure del cel. Feia molts anys que diferents organitzacions lluitaven per aconseguir que l’avortament fos regulat i acceptat de manera legal perquè així es podia garantir la seguretat de les pacients i evitar males praxis. Fins aleshores existien sobretot el que en anglès es diuen “back-alley abortionists” (avortistes de carreró), o sigui la pràctica d’interrupcions d’embarassos clandestina.

El sector anti-avortista creu que prohibint-ho, les dones deixaran d’avortar. És una de les fal•làcies més absurdes que hi poden haver perquè es busquen altres maneres d’interrompre l’embaràs, recorrent a mètodes poc segurs, a personal poc qualificat o, en cas de tenir prou diners, marxant a països on sí és permès. Per tant, el que passa és que les dones embarassades pobres pateixen una discriminació doble. D’una banda per un embaràs no desitjat (per les raons que sigui) i de l’altra perquè no tenen recursos econòmics que els permetria resoldre-ho de manera segura.

I això és just el que passava als EUA durant els anys seixanta, abans de la sentència Roe contra Wade. Un dels casos que més ressò va tenir va ser el d’una dona que el 1962 estava gestant un fetus amb malformacions arran d’haver pres un medicament anomenat talidomida (que després es va comprovar que era perjudicial per a les gestants). Va sol•licitar el permís per interrompre l’embaràs argumentant raons de salut però les autoritats van desestimar la seva petició i es va veure forçada a viatjar a Suècia, on sí va poder avortar. 

Cal tenir en compte que en aquells anys s’estava al punt àlgid de les lluites pels drets civils i el feminisme era en un dels eixos més importants d’aquells mobilitzacions. Arreu dels EUA van sorgir grups de dones per reclamar les seves llibertats. I no només en relació a l’avortament, sinó també per defensar la planificació reproductiva, l’ús d’anticonceptius i la llibertat sexual. Organitzaren tota mena d’activitats: manifestacions, xerrades, accions reivindicatives.... Una de les que va tenir més ressò va ser la marxa fúnebre de Detroit el 1970, per homenatjar totes les dones que havien mort a l’intentar interrompre els seus embarassos als “back-alley abortionists”.

En el context de totes aquelles experiències es va fundar la NARAL (National Association to Repeal Abortion Laws), l’entitat que ha capitanejat el que allà s’anomena moviment 'pro-choice'. O sigui, tenir l’opció de poder triar. Perquè aquesta és una de les diferències més grans amb els contraris a l’avortament. Qui defensa poder interrompre l’embaràs no obliga a ningú a fer-ho, simplement vol garantir les millors condicions sociosanitàries perquè avorti qui vulgui, sense posar en risc la seva vida. 

La història no es repeteix però té certa tendència a la reiteració i és possible que als Estats Units es visqui un déjà-vu del que va succeir durant la dècada de 1960. Els sectors més conservadors faran lleis restrictives per impedir que es practiqui l’avortament que, al seu torn, seran combatudes per un moviment feminista més mobilitzat que mai. I mentrestant les dones començaran a morir a les clíniques clandestines, igual que passava llavors perquè el sistema les deixarà a la seva sort. I encara que algú cregui tot això ens quedi lluny, segur que n’hi ha més d’un que està prenent bona nota per importar les restriccions americanes cap a Europa.

---

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A favor i en contra

Per contrarestar els postulats de la NARAL, els antiavortistes dels seixanta van fer campanyes ensenyant fotografies de fetus morts i això els va donar molta notorietat. Aleshores la NARAL va respondre mostrant imatges dels cadàvers de les dones que havien perdut la vida a les clíniques clandestines i els anti-avortistes van haver de canviar d’estratègia.