Ens ha deixat un mestre | Joan Trias de Bes recorda l’arquitecte de la Sagrada Família Jordi Bonet

La primera imatge de Jordi Bonet que ve a la meva memòria es remunta al 7 de novembre del 2010 en ocasió de la consagració de la basílica de la Sagrada Família per Benet XVI. En un cert instant, la retransmissió televisiva es va aturar en un primer pla del llavors arquitecte director de les obres del temple. Jordi Bonet elevava la mirada cap a les altures de la gran nau central amb actitud contemplativa. Era una imatge certament històrica, i al mateix temps poètica. L’Arquitecte contemplava l’obra que l’havia tingut ocupat més de 25 anys, com si passessin per la seva ment innombrables records d’hores de feina, decisions complexes i finalment, la celebració del resultat.

En aquell moment, des de l’avinguda de Gaudí, amb una multitud que seguia el transcurs de la cerimònia, jo no podia imaginar que pocs anys més tard tindria l’honor de formar part del Patronat de la Junta Constructora de la Sagrada Família. I amb això, l’oportunitat de conèixer personalment Jordi Bonet.

La nostra primera trobada va ser precisament a l’interior de la basílica. Em vaig presentar, i la seva reacció va ser oferir-me una entrevista personal. Al cap de pocs dies em rebia amb l’amabilitat amb què els mestres atenen els seus seguidors. Vam mantenir una llarga conversa en la qual compartia records d’episodis de la construcció del temple i també expressava la seva visió de la continuïtat de les obres. Potser, al veure’m en certa manera aclaparat per la dimensió de la Sagrada Família, em va dir: «… Joan, amb el temps comprovaràs que la construcció de la basílica és providencial...». Transcorregut el temps, he pogut recordar i constatar en diverses ocasions aquella frase serena i esperançadora.

En l’etapa que he viscut en el si del Patronat de la Junta Constructora, he tingut un altre privilegi; conèixer Jordi Faulí i Oller –actual arquitecte director de les obres– que es refereix a Jordi Bonet com un «mestre». En les converses sobre la construcció del temple són constants les al·lusions al seu predecessor. Al visitar la basílica emergeixen moltes de les decisions assumides per Jordi Bonet. Per assenyalar-ne una de molt significativa, la determinació de construir en rajola ceràmica els grans hiperboloides de la coberta de la nau que configuren les esplèndides claraboies.

Jordi Bonet va ser un arquitecte amb extensa activitat professional, compromès amb el seu temps, al qual l’actual generació d’arquitectes i barcelonins hem de retre un sentit reconeixement. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Des de la seva joventut va estar implicat en la construcció de la basílica. Alguns dels records que compartia es remuntaven a la seva etapa d’estudiant, quan anava a recuperar fragments de maquetes de guixos en els vestigis destruïts del recinte de la Sagrada Família. També tenia el privilegi de guardar en la seva memòria converses del seu pare amb el mateix Gaudí. El 1985 assumeix la direcció de les obres del temple, seguint l’estela dels successors de Gaudí: Sugrañes, Quintana, Puig Boada, Bonet Garí i Cardoner, en un període de dificultat econòmica.

Tot i així, la il·lusió per portar a terme el projecte de la Sagrada Família s’obria pas a costa d’explorar les complexes solucions geomètriques llegades per Antoni Gaudí, en un període en què va incorporar de manera clarivident eines de dibuix de programes de processos numèrics. Jordi Bonet va haver de realitzar innombrables passejades imaginaris per la Sagrada Família. Passejades visuals que van poder passar per la seva ment –aquesta vegada fets realitat– aquell matí de la consagració de la basílica, el 7 de novembre del 2010.