‘Bullying’ a l’aula: «No entenia per què ell havia de quedar-se a casa quan no havia fet res»

Els pares de l’Eric, que tenia diagnosticat TEIA i TDAH, van escollir aquest centre educatiu de titularitat pública perquè els van assegurar que el seu fill estaria acompanyat per psicòlegs i educadors especialitzats, però al cap de poc temps va començar un malson que encara els persegueix. Un grup de companys de classe van començar a ridiculitzar-lo, fins i tot van compartir vídeos a les xarxes socials en què era objecte de burla. Al grup de Whatsapp que tenien per comentar les tasques i altres qüestions escolars l’insultaven, repetidament. Van arribar a lligar-lo a una cadira i pegar-li, assegura la seva mare. Com a conseqüència d’aquestes accions va desenvolupar un trastorn de conducta, assegura la mare. «Vaig enviar diversos escrits a l’escola i a l’EAP (equip d’atenció primària), però mai vaig obtenir resposta. Vaig posar denúncia als Mossos, vaig aportar proves, i van parlar amb aquests nois i els seus pares, però tampoc hi podien fer res més. Al ser menors eren inimputables», recorda M.C., que al final va optar per deixar el seu fill a casa durant dos mesos. Serveis socials i una psicòloga, assegura, li van recomanar apartar-lo «mentre no se solucionés el problema». 

En lloc de millorar, la situació va empitjorar. La denúncia va revoltar els seus presumptes assetjadors. Va rebre amenaces de mort i va intentar treure’s la vida en almenys tres ocasions. L’Eric treia tota la seva frustració a casa, rememora la seva mare. Fins aleshores havia sigut un noi relativament tranquil, que treia bones notes, sobretot en matemàtiques i informàtica, un detall que també generava recels entre alguns companys, segons la versió de la seva mare. «Durant aquells dos mesos a casa donava cops de puny a les parets, tenia molta ràbia acumulada. No entenia per què ell havia de quedar-se a casa quan no havia fet res –continua M.C.–, per què els seus assetjadors podien fer vida normal i ell no, ni anar a classe, ni sortir d’excursió».

Sense retret penal

La sentència recull que el menor va ser objecte de «rebuig» per part del grup escolar a què pertanyia, que es va traduir en «un cert assetjament, missatges despectius, amenaces i negatives a participar en jocs». Amb tot, la mateixa sentència determina que no són capaços «de detectar fets que resultin tan greus o extraordinaris per merèixer un retret penal, o la consideració de l’existència d’una situació d’assetjament en el terme jurídic de la paraula». En altres paraules, el jutge considera que va ser una situació de conflicte «que se situa en un nivell inferior al de l’assetjament».

Notícies relacionades

Carta d’una lectora: «El meu fill vol canviar d’equip i se sent atrapat»

¿Quant viuen els gats?

El mateix escrit enumera diversos informes i inspeccions entre el 2019 i el 2021, per la qual cosa el jutge entén que l’administració educativa va fer tot el que va poder per ajudar el menor. En tot cas, sí que retreu al centre escolar que no informés la mare, que es va adreçar en múltiples ocasions al personal docent sense rebre resposta ni explicacions.

L’advocat d’ofici que va defensar els interessos del menor sol·licitava 30.000 euros pels danys ocasionats. Als demandants, tot i que travessen una situació econòmica delicada, ja que ella té una «invalidesa absoluta» que li impedeix treballar des de fa uns cinc anys, els diners no els importen. M.C. té pensat anar-se’n amb el seu fill a Madrid i deixar aquests quatre anys enrere, però seria molt més senzill amb una altra decisió judicial. Sent que s’està cometent una gran injustícia i sosté que la direcció de l’institut va poder fer molt més per protegir el menor. «Em sento abatuda i desmoralitzada, però tant de bo la meva història serveixi d’alguna cosa», postil·la.