Carta d’una lectora: «El meu fill vol canviar d’equip i se sent atrapat»

¿Pot un equip de futbol no professional retenir un jugador menor d’edat? La mare de l’Adrià, de 16 anys, té molt clara la seva resposta i per això no desisteix en el seu afany per treure’l del club en què juga actualment. El club, amb el reglament general al seu favor, es nega a negociar la seva baixa. «La decisió és exclusivament del meu fill. Vol lluitar pel seu somni i buscar altres alternatives on créixer, aprendre i desenvolupar les seves capacitats i habilitats», escriu Olga García en una carta dirigida a la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO.

La Fundació Esportiva Grama, el seu actual equip, té dret a retenir aquest cadet de segon any durant el queda de temporada i la següent per tenir equip en una categoria superior, a juvenils. La mare admet que la postura del club s’ajusta a la legalitat, però es resisteix a llançar la tovallola. «Els empara la llei, però em sembla injust, no em sembla ètic. La normativa del dret de retenció hauria de canviar perquè molts nens l’estan patint», explica García, que afirma que molts pares no es rebel·len contra aquest controvertit dret dels clubs «per evitar represàlies» que al cap i a la fi acaben perjudicant els menors. 

El menor continua vestint la samarreta blava del seu equip, donant-ho tot al camp, com a líder de l’equip que és, explica la mare, però no és aliè al conflicte. «És un nen amb possibles alternatives fora del club, ell ara vol anar-se’n i se sent atrapat», assegura la seva mare. Aquesta situació l’està afectat al terreny personal. A l’escola ja han detectat que li passa alguna cosa, perquè s’adorm a classe i ha baixat el seu rendiment. I el que és pitjor, un psiquiatre li va diagnosticar recentment un «quadro d’ansietat», afegeix García, aportant un document mèdic en què recepten al menor unes pastilles de lorazepam.

La família del jugador no té res en contra del treball desenvolupat fins a la data pel club, una fundació sense ànim de lucre, molt ben valorada a Santa Coloma de Gramenet per la seva tasca social i inclusiva. La millor prova d’això, remarca la mare, és que el seu altre fill, de 12 anys, continuarà vestint aquests colors. Amb tot, lamenta que ningú «tingui en compte el benestar emocional de l’Adrià».

Moguda per un sentiment d’indefensió, la mare va iniciar una campanya a les xarxes socials per donar a conèixer la situació del menor. Lluny de fer efecte, el club s’ha instal·lat en el ‘no’ i estudia prendre accions legals per reparar la seva honorabilitat. El seu president, Antonio Morales, explica via telefònica que no poden «cedir a aquest tipus de pressions». Lamenta, així mateix, la controvèrsia generada al voltant d’un dels seus jugadors més importants de les categories inferiors. «L’Adrià és un grandíssim jugador, amb una projecció extraordinària, i per això ja s’entrena amb jugadors dos i tres anys més grans que ell, amb els juvenils», assegura el fundador del club, amb més de 40 anys dedicat al futbol esportiu, que es resisteix deixar-lo anar per unir-se a un rival directe, com sospiten. «No tindríem aquest problema si se n’anés a un equip gran com el Barça o l’Espanyol, clubs que respecten la nostra feina i que no ens prenen jugadors per la porta de darrere», protesta. 

Contracte no professional

La marxa de l’entrenador de l’equip de l’Adrià a mitjans de desembre de l’any passat va desencadenar tota aquesta controvèrsia. Va ser llavors quan aquest cadet i un altre company van comunicar la seva intenció d’abandonar el club, però el club entén que aquest canvi en l’equip tècnic no és prou motiu per concedir una baixa. «Renoves els drets federatius amb una entitat, no amb el projecte d’un entrenador concret», explica el vicepresident del club, Manuel García. 

La mare del menor, en canvi, considera un disbarat la retenció d’un menor adduint un contracte no professional i sense remunerar o una fitxa esportiva. «¿Drets formatius? Les famílies som les que costegem aquesta formació. No està becat i he pagat totes les quotes, estic al corrent de tots els pagaments», afegeix.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Fonts coneixedores del cas a la Federació Catalana de Futbol (FCF) expliquen a aquest diari que sempre recomanen a les famílies parlar amb el club per intentar arribar a un acord amistós, ja que «es tracta d’un tema intern entre club i federat», remarquen. Com que la sortida pactada ha sigut impossible, la família de l’Adrià va intentar sense èxit conciliar amb el club mitjançant la Comissió de Mediació i Arbitratge de la federació catalana. El club, que no estava obligat a presentar-s’hi, va desestimar participar-hi i el cas de l’Adrià es troba ara mateix en mans del Comitè Jurisdiccional, format per sis advocats externs i independents. Aquest equip d’experts resoldrà, però tampoc serà definitiu si alguna de les parts no queda satisfeta amb la decisió, avancen les mateixes fonts de la federació, ja que es podran presentar apel·lacions. 

---

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.