Fem tribu com a mares i pares, que ens fa falta

¡Hola! Aquesta setmana em dirigeixo a tu, lector i lectora. El dijous 28 d’abril obrim a Barcelona les portes del Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO. ¿Et ve de gust venir? Només t’has de registrar aquí. Serà a la tarda (18.30 hores) a la llibreria Abacus (Còrsega, 269). ¡Vine! Parlarem sobre infància, criança, maternitat, paternitat... Podem xerrar del que vulguis, el que t’agradi i el que t’inquieti. Em ve molt de gust conèixer-te. Segur que tenim moltes coses en comú.

Serem en una llibreria, així que parlarem de llibres, per descomptat. De l’últim d’Aroa Moreno, per exemple, La bajamar, un meravellós dibuix de la maternitat, els secrets familiars, les pors i la culpa. Ai, la culpa, la que ens convenç que tot ho fem malament com a mares perquè la responsabilitat ens ofega. També de ‘Solo nos queda esperar lo mejor’, en el qual l’autora sueca Carolina Setterwall ens talla la respiració al revelar-nos la depressió postpart que va patir i com el seu marit va morir sobtadament mentre dormia. Parlarem de sèries. De ‘Vida perfecta’, on Leticia Dolera dona vida a una mare ofegada en la culpa perquè no estima el seu nadó, i de ‘La asistenta’, on la protagonista viu per i per a la seva filla, un envejable ésser de llum. 

Parlarem de la hiperpaternitat, el fenomen que tantes vegades ens ha explicat la periodista, autora i divulgadora Eva Millet i que tant mal ens està fent a nosaltres i als nostres fills. Parlarem de com, en lloc de fer tribu, pares i mares ens dediquem a criticar-nos i jutjar qui no cria com nosaltres. ¿Per què som així?

Parlarem de com sobreviure al xat de col·le i què fer en cas que es declari foc. Parlarem de com la conciliació no existeix. La conciliació són les àvies i la xarxa de mares del col·le, les que et salven la vida quan tu no arribes a recollir el teu fill.

La natalitat és una qüestió d’Estat. La longevitat afegida a la baixa natalitat és una fórmula matemàtica que el 2050 donarà el següent resultat: Espanya serà, juntament amb el Japó, el país més envellit del món. En un país on només estan emancipades el 18,5% de les persones d’entre 16 i 29 anys, on llogar un pis en solitari implica per a la gent jove dedicar el 94% del salari net, on l’edat mitjana per tenir un fill supera els 30 (cosa que els experts anomenen fecunditat tardana), on amb prou feines hi ha ajudes a la criança perquè els fills es consideren una cosa privada, on la maternitat frena en sec la carrera laboral i on els homes no han assumit la corresponsabilitat de les cures, la veritable pregunta no és per què no tenim fills, sinó per què els tenim.

Parlarem de cures, un valor que no està precisament a l’alça, com bé ens recorda Diana Oliver a ¡Maternidades precarias¡. El dia que cuidar el teu fill estigui considerat igual d’important i productiu que treballar en una oficina, haurem guanyat molt com a societat.

Parlarem de la maternitat real, no la de les revistes del cor. Però no ens posarem intenses. Ho farem amb humor, a l’estil de Martín Piñol, perquè desdramatitzar és vital. Podem parlar (i riure) de les bajanades que a totes ens han explicat durant l’embaràs: que si els popets de ganxet, els collars d’ambre, els avisadors d’àngels, les ecografies emocionals i l’estimulació amb música. Només ens falten, com diria la meva companya Valentina Raffio, redactora d’aquest diari especialitzada en ciència, els bols tibetans per acabar de celebrar la festa de les pseudoteràpies.

Si els teus fills no són petits sinó temuts adolescents, vine també a la xerrada. Parlarem de com el seu cervell genera oxitocina (l’hormona de la felicitat) quan estan amb els seus amics però amb tu no, així que no t’ho prenguis malament si passa de tu.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Si ens avorreix parlar dels nostres fills, sempre podem parlar de cuina. Amb permís del nostre especialista i responsable de Cata Mayor, Pau Arenós, és clar. Podem parlar de l’epidèmia del sucre que envaeix la vida dels nostres fills, podem (i hem de fer-ho) esmentar el dietista-nutricionista Julio Basulto i aclarir si la dieta vegetariana en la infància és saludable (espòiler: ho és) i podem intercanviar receptes de galetes de xocolata amb cigrons del cuiner i divulgador Juan Llorca. Tot i que ja hagi passat la Setmana Santa, podem parlar de les torrades de Santa Teresa al forn en lloc de fregides (un altre espòiler: no es nota la diferència).

Espero haver-te convençut. Espero veure-t’hi. Gràcies per venir.