Marc Marginedas: «La identitat ucraïnesa era molt feble i Putin ha aconseguit que augmenti»

Marc Marginedas és ara excorresponsal d’EL PERIÓDICO a Rússia, però no per voluntat pròpia. Si aquest periodista de raça i acció ha tornat a la redacció del diari després de cobrir durant setmanes la invasió d’Ucraïna és perquè resulta impossible exercir amb llibertat (i unes mínimes garanties) la professió de periodista al país governat per Vladímir Putin. Aprofitant la seva presència a Barcelona, aquest diari va organitzar un tercer ‘Cara a cara’, en aquesta ocasió entre el reconegut reporter de guerra i la seva comunitat de lectors en una sala de CaixaForum Macaya, un edifici modernista reconvertit en els últims anys en un centre de debat i reflexió intel·lectual que pretén fomentar l’esperit crític i el sentit de la justícia social.

Davant gairebé un centenar de persones, Marginedas va compartir les claus principals per entendre el conflicte actual en territori ucraïnès i a la part final de la trobada va respondre a les preguntes dels assistents. Pocs periodistes coneixen tan bé «els motius i el context d’aquesta guerra», va dir en la seva presentació Marta López, la cap de la secció internacional d’EL PERIÓDICO, que va recordar l’àmplia i reconeguda trajectòria del periodista: es va estrenar el 1995 amb la guerra civil d’Algèria i va informar sobre el terreny de molts altres conflictes bèl·lics, com la segona guerra txetxena com a corresponsal de Moscou, a la qual va arribar just quan començava l’ascens de Putin al poder.

El poder de Putin

Marginedas ha seguit de prop la controvertida figura de Putin, un personatge que ara tothom intenta comprendre perquè és el principal impulsor de la invasió i perquè serà inevitablement part de la solució, un final de les hostilitats que sembla ser ara –36 dies després– més a prop que mai després de les reunions entre els dos executius implicats directament en el conflicte. En aquest sentit, l’excorresponsal a Moscou va començar la seva xerrada recordant l’«excusa oficial» del Kremlin per desplegar les seves tropes a Ucraïna: l’expansió de l’OTAN suposadament «compromet la seguretat russa».

Davant la postura del govern de Putin, que va exigir tenir poder de veto davant el desplegament de la també coneguda com a Aliança Atlàntica al bloc de països excomunistes, Occident no va arribar a negociar res al considerar «inacceptable» aquesta intromissió per part de Moscou. Amb tot, més enllà de la geopolítica, el periodista va afirmar que hi ha raons de fons i de calat històric: la invasió russa no s’entén sense la falta de respecte de Putin envers la independència d’Ucraïna. «Per Putin era una plataforma o construcció artificial, inventada per Occident per debilitar Rússia», va remarcar l’autor del llibre ‘Periodismo en el campo de batalla: 15 años tras el rastro de la yihad’. «La identitat ucraïnesa era molt feble –va afegir– i Putin ha aconseguit que s’enforteixi». Aquesta reforçada identitat, va puntualitzar, no és tant nacional com netament política, basada en la llibertat.

Després de recordar com va arribar l’exdirector de la KGB i mà dreta de Borís Ieltsin al poder el 31 de desembre de 1999, Marginedas va revelar el gran anhel de Putin: rehabilitar l’estalinisme. «Putin vol ser un altre Stalin», va sentenciar el periodista, per, tot seguit, recordar que Moscou ha aprofitat l’actual conjuntura bèl·lica per emmordassar els pocs mitjans de comunicació independents que quedaven amb una llei que contempla multes abundants i fins a 15 anys de presó si es revelen informacions nocives per als interessos de l’exèrcit rus.

D’operació llampec a guerra de desgast

La retirada dels Estats Units de l’Afganistan per la porta posterior i l’inici de l’Alemanya post Merkel, amb una coalició amb sensibilitats diferents, van fer pensar a Putin que era el moment propici per llançar un atac i doblegar el seu país veí. Però va errar en les seves previsions, ja que el que havia de ser una «operació especial llampec» s’ha convertit en una guerra de desgast «convencional i molt bruta», segons Marginedas, amb referència als atacs indiscriminats de l’exèrcit rus a la població civil ucraïnesa i en general una estratègia que contravé les normes destinades a limitar la barbàrie de la guerra recollides als Convenis de Ginebra.

Per aquesta raó, el veterà reporter considera que ja es pot parlar de «fracàs estrepitós». La intel·ligència russa, va explicar, comptava a fer caure el Govern de Volodímir Zelenski en tot just una setmana i s’ha trobat una resistència inesperada per part dels ucraïnesos, cada vegada més «desconnectats emocionalment» si és possible de la federació russa. «La Ucraïna de què parla Putin ja no existeix», va dir el periodista, que en un moment de la seva xerrada va repassar sobre un mapa d’Ucraïna les incursions de l’exèrcit rus i va destacar l’heroica resistència dels ucraïnesos a la ciutat de Mariúpol després d’una setmana de setge.

Entendre-ho més

«Considerava que no estava prou informada i em va semblar una oportunitat única poder escoltar un periodista amb aquesta reputació», explicava al finalitzar la trobada amb els lectors Esther Pardos, una de les participants en el ‘Cara a cara’ que va aprofitar el torn de preguntes per entendre més el que considera una bestiesa. «Em sembla molt estrany –afegia– que puguem viure a Europa una guerra així en ple segle XXI». L’acompanyava Dolors Capdevila, exmetge de família retirada, que també posava en relleu l’experiència de Marginedas: «No és un teòric i coneix molt bé el país, perquè per conèixer un país l’has de trepitjar», remarcava.

Josep María Jiménez, un altre lector, molt interessat en la història i la geoestratègia, també va acudir a la Casa Macaya de la Fundació La Caixa buscant les claus del conflicte i les seves derivades. «Ara que els Estats Units estan de baixada estem vivint possiblement l’establiment d’un nou ordre mundial», assegurava aquest participant, encantat amb l’experiència. Com Carme Montoré, convençuda del poder del diàleg i la cultura de la pau per resoldre aquest tipus de conflictes, interessada també en altres reptes de l’aquí i ara com el canvi climàtic.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

 Tots els participants rebran en el seu correu electrònic una subscripció mensual gratuïta als continguts +P.