La queixa d’un lector: òxid i foscor als jardins d’Elisard Sala de Barcelona

Viure al costat dels jardins d’Elisard Sala, una plaça dura amb diversos parterres verds, és un petit privilegi tenint en compte el ciment gris i l’asfalt negre predominants en aquesta zona limítrofa del barri de Sants. La quietud i el silenci en aquest interior d’illa obert al públic –excepte quan cau la nit, quan tanca les portes– contrasten amb la bullícia de Numància i Berlín, dues de les vies que delimiten aquest espai verd. Amb tot, alguns elements requereixen un millor manteniment, explica un lector, José Ángel Gómez, veí del número 30 de Berlín, situat en una de les entrades als jardins. Aquest accés –el principal està situat al carrer de Robrenyo– presenta cert estat d’abandonament, segons alguns veïns. «Ens hem queixat repetidament de l’estat de la il·luminació del passadís i del reixat. L’ajuntament no fa més que donar-nos llargues», escriu Gómez en una carta dirigida a la secció ENTRE TOTS.

Aquest accés des del carrer de Berlín, amb tot just 10 metres de llarg, desemboca en una escalinata amb unes rampes que els nens petits utilitzen com a tobogan.  «És un lloc molt freqüentat per nens petits, i més ara que ha obert una escola bressol», remarca el lector, que considera que l’estat del reixat, «rovellat i descompost», implica un risc per als petits.

L’Escola Bressol Dracs va deixar el seu local de tota la vida al veí carrer de Vallespir i es va instal·lar als baixos de Berlín, 30 el mes de setembre passat. La seva directora, Nora González, explica a aquest diari que tenen permís municipal per utilitzar l’àrea de joc infantil situada en una cantonada dels jardins. La disfruten 16 nens i nenes, d’entre zero i tres anys. Si bé els petits no poden evitar tocar la porta amb les seves manetes a l’hora de l’esbarjo, la directora la preocupa més el disseny del parc infantil. La franges d’edat recomanada, segons el rètol, és de 6 a 12 anys: «Preferiríem una cosa més adequada per als més petits, una cosa senzilla que els permeti experimentar, amb materials més naturals com la fusta», explica.

La il·luminació del passadís, amb un dels plafons destrossat, figura en la llista de tasques pendents del consistori, segons el lector, que planteja en aquest punt dels jardins un «ambient postapocalíptic a l’estil Walter Hill», amb referència a la pel·lícula de culte sobre vandalisme i bandes titulada ‘The warriors’. ‘Decadència’ és la paraula escollida per la presidenta de la comunitat de propietaris, Cristina Gómez, per descriure aquesta entrada. Coincideix amb el lector i amplia la queixa: «Com que estem en una punta del barri de Sants som els grans oblidats. Només cal fer un cop d’ull a la vorera del davant, que pertany a les Corts. Allà està tot molt més net», assegura la presidenta, que diu que està darrere del tema del reixat i de la il·luminació des de l’octubre amb repetides queixes enviades al consistori.

Des de l’ajuntament expliquen a aquest diari que ja tenen programada una actuació de reparació i repintat de la porta d’accés, en mal estat principalment per l’erosió provocada per l’orina dels gossos. Respecte a la il·luminació, expliquen fonts municipals, s’està valorant si els nivells lluminosos actuals són els correctes: «En els pròxims dies s’avaluarà si és pertinent actualitzar algun dels punts de llum per tecnologia led per millorar la sensació de llum», expliquen. Es tracta, en definitiva, de millorar la sensació lluminosa i introduir progressivament tecnologies més eficients, seguint els criteris establerts en el Pla Director d’Il·luminació de l’ajuntament.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El manteniment del passadís, puntualitzen les mateixes fonts, és compartit: la correcta il·luminació i el bon estat del reixat és responsabilitat del consistori, però no la neteja d’aquest espai privat obert al pas, que correspon a la comunitat de propietaris.

---

Si voleu donar a conèixer el vostre punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les vostres queixes rebin resposta, uniu-vos a Entre Tots, on podreu publicar les vostres cartes i llegir altres articles.