Residente vs. J Balvin: claus d’una baralla ‘urbana’

«‘Este cobarde corderito mancebo / Es como un desayuno vegano: sin huevos’».

«‘Tú eres más falso que un ‘hot-dog’ sin kétchup ni pan’».

«‘El ‘autotune’ y el ‘playback’ activado / Estos bobos cantan hasta con el micrófono apagado’».

«‘Una cosa es ser artista / Otra cosa es ser famoso’».

«‘Son artistas de quinta / que escriben menos / que un bolígrafo sin tinta’».

«‘Voy a rebajarme con un bobolón / que le canta a Sponge Bob / y a Pokemón’».

¿Què va respondre Balvin davant aquesta andanada? Penjant aquesta frase d’una cançó pròpia: «‘Los problemas se resuelven no devolviendo maldad, un caballero nunca habla, aunque sepa la verdad’». També va demanar amor i silenci.

Del costat de Residente

Del costat de Residente les coses semblen bastant clares: quan fa uns mesos Balvin va fer una crida per boicotejar els Grammy Llatins amb l’argument que menystenien de la música urbana (reggaeton i trap), ho va fer per egoisme. Sumat al fet que el colombià representa els pitjors vicis de la indústria que ell diu combatre (els vicis, la indústria encara no), i que Balvin cridava a torpedinar la cerimònia en la qual el seu amic Rubén Blades havia de rebre el premi a tota una vida, el colombià era directament menyspreable, i així ho va fer saber en un vídeo que va gravar per a l’ocasió. Ja llavors li va dir allò que la seva aportació a la música era l’equivalent dels ‘hot dogs’ a la gastronomia, que és una de les claus d’aquesta rivalitat en construcció. Tu fas frankfurts, li escup, i jo faig gastronomia d’alt nivell.

«A Residente li agrada narrar-se com un veritable artista que habita en terra de mercaders», diu el periodista musical Santiago Cembrano, «i és el que ha tornat a fer en aquesta ‘tiraera’, narrar-se a si mateix com el que escriu davant el que no escriu, el que és real contra al qual no és real». «El paradoxal és que per dir-li això ha fet una cançó fluixeta. És de les pitjors coses que he escoltat a Bizzarrap. Residente vol quedar com un bon lletrista, però ha fet una lletra amb rimes senzillíssimes i amb moltes idees reciclades, a més. No és la cançó que et fa dir: «Ui, quina demostració verbal i artística, la de Residente».

Hi ha una mena de consens en el sentit que o bé ja hi havia alguna cosa entre ells que el públic desconeix o bé el menyspreu de Residente venia d'abans, una cosa que la relliscada de Balvin amb els Grammy li va permetre treure. «En qualsevol cas, Balvin va cometre un error de càlcul i va cridar al boicot en un moment que no va agradar gens a la gent. En aquell moment Residente va ser llest i es va presentar com a portaveu del sentir popular de la majoria», explica José Arteaga, editor de Radio Gladys Palmera. La crítica i periodista musical Liliana Ramírez remarca que «l’incident va començar allà als ulls del públic, però no sabem de portes endins quina rivalitat hi ha entre ells. Sembla que es caiguessin malament per raons que no coneixem».

I no oblidem, afegeix Cembrano, que «a Residente li agrada crear polèmica i cultivar un admirador que l’admira per les seves conviccions». «La polèmica és un dels seus ganxos de màrqueting», diu Ramírez, «tot i que molta gent pensi que el fa semblar un ressentit».

Del costat de Balvin

Al marge que s’hagi convertit en el blanc de la diatriba musical més gran de tots els temps, almenys a Llatinoamèrica, J Balvin no passa pel seu millor moment. «Balvin està passant per una mala ratxa, està cometent molts errors en les coses que diu i les coses que fa –diu Ramírez–. A Colòmbia, per exemple, se li ha criticat molt el seu desinterès respecte a les protestes de l’any passat, com si visqués en una bombolla». També va ser molt criticat pel videoclip d’una cançó recent, ‘Perra’, en què... Ho diu Residente en la seva diatriba: «‘Es un imbécil con tinte de cabello que puso a mujeres negras con cadena de perro en el cuello’». La pressió va obligar Balvin a retirar el vídeo i a demanar disculpes.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquesta suma d’atzagaiades és la que obliga el colombià a mantenir un perfil baix: d’aquí la seva resposta al porto-riqueny. «Ell està molt assessorat –segueix Ramírez– i jo crec que li van dir que no digués res, que era millor passar desapercebut i mostrar-se pacífic. Ell està en l’estratègia de quedar bé, de reconciliar-se amb els fans». Cembrano, per la seva part, recorda que «Balvin va intentar portar la baralla al terreny del màrqueting, fent la famosa samarreta del ’‘hot dog’, però aquest no és el terreny de Residente. A ell li agrada la confrontació verbal directa, on brilla molt més. En aquests termes, és una disputa de la qual Balvin no vol saber res».

¿Què quedarà de tot això? Segons Arteaga, l’amant de la música llatina sap per experiència «que darrere d’aquestes polèmiques hi ha més un efecte mediàtic que real», i «res del que està passant vol dir que Balvin i Residente no es tornin a parlar en la vida». «És més», diu, si existeix un bon projecte discogràfic els dos podrien cantar junts, i de fet no se’m faria estrany que això succeís el dia de demà. Gent que s’ha dit pitjors coses s’ha reconciliat.