Entendre + les relacions i la sexualitat

¿Què podem explicar a la canalla sobre sexualitat?

Us animo que agafeu les regnes de l’educació sexual dels vostres petits perquè si no integraran que a casa no es pot parlar d’això i molts dels aprenentatges que faran inevitablement a fora no tindran un bon recolzament familiar

¿Què podem explicar a la canalla sobre sexualitat?
4
Es llegeix en minuts
Elena Crespi Asensio
Elena Crespi Asensio

Psicòloga especialitzada en sexualitat.

ver +

Hem de respectar el ritme d’aprenentatge que necessita la nostra canalla. Amb la sexualitat, també. I cal tenir en compte que vivim en una societat hipersexualitzada que ens mostra una sexualitat masclista i violenta, per tant, soc partidària d’obrir la porta a fer una bona educació sexual, des del minut zero, amb les persones més petites de casa. 

Respectar el seu ritme no vol dir esperar a que preguntin o tinguin curiositat, perquè potser ja senten curiositat però no saben com preguntar o com expressar-la. La nostra canalla viu en una societat que converteix en tabú (encara a dia d’avui) tot allò que té a veure amb el sexe, per tant, entenen que és un tema delicat i això pot fer que frenin les ganes de preguntar o que no sàpiguen per on començar a fer preguntes. Per tant, us animo a que prengueu les regnes de l’educació sexual de la vostra canalla perquè si no integraran que a casa no es pot parlar d’això i molts dels aprenentatges que faran inevitablement fora de casa no tindran un bon suport familiar. 

L’altre dia una mare em deia que li preocupava que en un llibre que la seva criatura havia vist a l’escola s’ensenyessin els genitals i com encaixaven el penis i la vagina per poder buscar un embaràs. El seu fill tenia 8 anys. Em deia que no creia adient que un nen amb 8 anys sabés com funcionava tot això. A mi no m’espanta que una criatura sàpiga que un penis pot encaixar dins d’una vagina per buscar una fecundació, de fet, em preocupa que es pensi que només així es poden tenir criatures, perquè hi ha altres maneres que és important que sàpiguen per normalitzar que una criatura pot néixer degut al mètode natural o amb ajuda mèdica. I també crec que és important que la canalla sàpiga que existeixen les adopcions i l’acollida. 

El que a mi m’espanta és que una criatura entre els 8 i els 10 anys es trobi, accidentalment, amb la pornografia ‘mainstream’ (dades de l’estudi de la Universitat de les Illes Balears) i que entre els 10 i 12 anys ja busqui de manera activa aquesta pornografia. Em preocupa que una criatura que estigui fent sisè de primària cregui que sexe i porno són sinònims. Em preocupa que moltes famílies es pensin que la seva canalla és massa infantil per buscar continguts pornogràfics. I, ¿sabeu què? La canalla busca contingut pornogràfic des de la curiositat, el desconeixement, les ganes de descobrir... i, sobretot, perquè no els hi hem parlat d’una manera oberta i clara de tot el que implica el sexe. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per tant, jo prefereixo agafar el comandament de l’educació sexual de casa i no que l’agafi una societat masclista, capitalista, racista, capacitista, LGTBIQA-fòbica i adultocentrista.

Notícies relacionades

I no, no podem excloure la canalla d’aquesta societat, però sí que podem facilitar-los eines perquè puguin discriminar quins són els aprenentatges positius i quins no.

I potser ens cal algunes claus per poder-ho fer. Intentaré compartir-ne algunes que em semblen importants:

  1. L’educació sexual comença des del minut zero (inclús des del minut menys un), per tant, moltes de les coses del nostre dia a dia ja formen part de l’educació sexual de la canalla.

  2. Encara que no parlem del tema, ja estem fent educació sexual, per tant, millor si hi posem una mica de consciència i que revisem les nostres pròpies creences.

  3. No cal una xerrada sobre sexualitat, no serveix de gaire. El que necessitem és que puguem viure amb naturalitat aquest tema i que la nostra canalla sàpiga que estem allà, al seu costat, passi el que passi.

  4. No regalis preservatius. Això, de manera aïllada, no serveix de gaire res. Només dona una visió coitocentrista de la sexualitat tenint en compte que l’autèntic perill és que hi hagi un embaràs. Cal parlar de moltes altres coses.

  5. Parla de plaer. Ja en tenim prou de vincular sempre la sexualitat al dolor, al tabú, a les prohibicions. Si volem que tinguin una sexualitat responsable, també han de ser conscients de que el plaer ha de tenir un paper important.

  6. Treballem l’autoestima. La sexualitat no es viu plenament si no gaudim d’una bona autoestima. Des de l’autorespecte i l’autoconeixement podrem prendre decisions que ens ajudaran a estar millor i gaudir en lloc de perjudicar-nos.

  7. Aprofita les oportunitats del dia a dia: una escena a la televisió, una conversa que hagueu sentit, l’embaràs d’alguna persona coneguda. Totes aquestes situacions poden ajudar a incorporar la sexualitat de manera transversal a casa.

  8. Deixa molt clar que, passi el que passi, estàs al seu costat. Com a mares, pares i família hem d’estar a l’alçada, i això significa fer costat a la nostra canalla visqui la situació que visqui en la seva sexualitat.