La quarantena del pessebre | + Història

És un terme d’origen venecià, que va començar a popularitzar-se durant el segle XIV arran de la pesta negra.Les principals ciutats portuàries es van adonar que l’arribada de barcos podia ser un perillós focus d’entrada i propagació de l’epidèmia i van començar a obligar les naus a esperar diversos dies amarrades abans de poder desembarcar.

El primer lloc on es va imposar aquesta norma va ser a l’actual Dubrovnik. Llavors es deia Ragusa i era un dels principals pols de comerç internacional. El problema era que el que era font de riquesa amb la Pesta Negra es va convertir en un perill de mort. L’estiu de 1377 les autoritats locals van ordenar que qualsevol barco passés almenys un mes atracat en un illot deshabitat que estava situat al costat del port, però prou lluny com perquè la seva presència no comportés la contaminació dels autòctons. Tot i que en aquella època encara no es coneixia amb detall el mecanisme de transmissió i contagi, se sabia que la malaltia podia tardar un temps a covar-se abans de la manifestació dels primers símptomes. La idea era, doncs, que els navegants estiguessin prou temps aïllats per no provocar un nou focus. El següent lloc on es va aplicar va ser a la República de Venècia. Va ser allà on es va passar dels 30 als 40 dies d’espera i això va donar peu a la popularització del terme ‘quarantena’, que és originari del venecià.

A poc a poc aquest tipus de normatives preventives es van anar instaurant als grans ports del Mediterrani occidental: Gènova, Marsella, Barcelona... En molts llocs es van construir establiments (llatzerets) on s’instal·laven les tripulacions dels barcos mentre passava el temps indicat per assegurar que no eren portadors de la malaltia. A partir d’aquest moment va ser quan va quedar fixada la idea d’esperar 40 dies.

La raó del perquè es va escollir aquesta quantitat de jornades no és fàcil d’aclarir. La doctora Eugenia Tognotti, del Departament de Biomedicina de la Universitat de Sàsser, en una publicació del 2013, n’apuntava diverses hipòtesis. Entre les exposades hi havia les teories d’Hipòcrates sobre les malalties agudes, però també hi havia el simbolisme que el nombre 40 tenia per a l’Europa cristiana de l’edat mitjana, on els relats bíblics tenien enorme importància. Al llibre sagrat es diu que el Diluvi va durar 40 dies amb les seves nits; que Jesús va passar 40 dies al desert, i abans, quan era un nouvingut al món, també havien passat 40 dies des que va néixer fins al dia de la seva presentació al temple de Jerusalem Aquest passatge bíblic fa pensar que en temps antics era habitual que les dones que acabaven de parir fessin repòs durant els primers 40 dies després del part. Així, quan a partir del segle IV es va començar a institucionalitzar la data del 25 de desembre com el moment del naixement de Crist, es va marcar el dia 2 de febrer com a final de la quarantena. Inspirant-se en aquest fet, durant l’època medieval, es va establir el costum que les mares assistissin a una missa especial quan feia 40 dies que havien donat a llum.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Així doncs, té tot el sentit del món que avui, que es culmina la quarantena, es desmunti el pessebre i s’assenyali aquesta jornada per posar punt final a la celebració del naixement de Jesús. Ara només queda esperar que les quarantenes del coronavirus, que per sort són més curtes, també s’acabin d’una vegada. Senyal que ens haurem tret de sobre aquest maleït virus que ens ha aturat la vida com els passava als barcos venecians.

---

La Candelera

Aquest any la Candelera és especialment important a Valls, on cada 10 anys organitzen les festes Decennals en honor de la seva patrona. La celebració sempre es produeix l’any 1, però a causa de les restriccions per la covid, l’any passat es van veure forçats a posposar-les fins a aquest 2022. Per això les Decennals de la Candelera s’han batejat com les del 2021+1.